Tindre desfici és tindre unes ganes boges de fer coses "les punyides d'un desig violent"
Així doncs, Desfici és el punt de partida per trobar-nos i parlar de la nostra terra, la nostra cultura, els nostres projectes de futur. La València de la llum i la remor de la mar, la de les oronetes al matí i les cerveses a poqueta nit, la de l'horta, el secà, la marjal, l'Albufera. La de les cadires a la p
orta de casa i els sopars a la fresca, la de l'esmorçaret, la d'anar al riu, la de les manisetes, l'arquitectura i el disseny, la de les coses fetes a mà, la dels mercats, l'orxata i els arrossos. La de la paella dels diumenges, la de la mistela, la dels artistes, la dels artesans. La València que estem construint. Hi ha moltes històries que mereixen ser contades. I així ho farem!
----
El desfici es un estado de nerviosismo indescriptible, un deseo violentode hacer cosas. Así pues, Desfici es el punto de partida para encontrarnos y hablar de nuestra tierra, nuestra cultura y nuestros planes de futuro. Hablaremos de la Valencia de los sentidos, la que nos anima a crear. La Valencia de la luz, la del rumor del mar, la de las golondrinas al amanecer y las cervecitas después de trabajar, la de la huerta, el secano, la marjal, la Albufera. La de sacar las sillas a la puerta de casa y las cenas a la fresca, la del esmorçaret, la de ir al río, la de las manisetes, la arquitectura y el diseño, la de las cosas hechas a mano, la de los mercados, la horchata y los arroces. La de la paella de los domingos, la de la mistela, la de los artistas, la de los artesanos. La Valencia que estamos construyendo. Hay muchas historias que merecen ser contadas. ¡Así lo haremos!
