Istòrias

Istòrias Istòrias.it: sa revista in limba sarda.

Su longumetràgiu “L’Ultimo Centenario” de su regista Pietro Mereu est èssere disponìbile a in donu in sa prataforma MyCu...
19/11/2024

Su longumetràgiu “L’Ultimo Centenario” de su regista Pietro Mereu est èssere disponìbile a in donu in sa prataforma MyCulture+, unu giassu dedicadu a sa promotzione de su tzìnema chi esplorat e avalorat sas limbas e sas culturas minoritàrias

Su longumetràgiu “L’Ultimo Centenario” de su regista Pietro Mereu est èssere disponìbile a in donu in sa prataforma MyCulture+, unu giassu dedicadu a sa promotzione de su tzìnema chi esplorat e avalorat sas limbas e sas culturas minoritàrias. Su film, chi at a èssere a disponimentu cun s...

In Quartu Sant’Aleni, in intro de sa rassigna literària “ViaConvento”, naschet s’”Ofitzina de sas limbas de minoria pro ...
18/11/2024

In Quartu Sant’Aleni, in intro de sa rassigna literària “ViaConvento”, naschet s’”Ofitzina de sas limbas de minoria pro un’Europa de sos Pòpulos” cun unos cantos laboratòrios literàrios e presentadas de libros

In Quartu Sant’Aleni, in intro de sa rassigna literària “ViaConvento”. Dae su 22 a su 24 de santandria

  est «s’initziativa natzionale de educatzione e promotzione de sa letura». S’elencu de sas iscolas e de sas librerias s...
13/11/2024

est «s’initziativa natzionale de educatzione e promotzione de sa letura». S’elencu de sas iscolas e de sas librerias sardas chi aderint a s’initziativa

S’initziativa a su presente interessat 4,2 milliones de istudiantes in totu s’istadu italianu, 28.285 iscolas, 350 asilos, 3.939 librerias

In su Teatru Adrianu de Casteddu espertos de sardu e ladinu, cun una delegatzione chi benit dae su Trentinu Südtirol, si...
12/11/2024

In su Teatru Adrianu de Casteddu espertos de sardu e ladinu, cun una delegatzione chi benit dae su Trentinu Südtirol, si cunfrontant subra de sa valorizatzione de sas limbas minoritàrias.

Chenàbura in su Teatru Adrianu de Casteddu espertos de sardu e ladinu, cun una delegatzione chi benit dae su Trentinu Südtirol, si cunfrontant subra de sa valorizatzione de sas limbas minoritàrias. Chenàbura 15 de santandria a sas 19 su Teatru Adrianu de Casteddu acasàgiat s’eventu “Davegni...

Cumintzant in Orane sas ripresas de su film “I fili della memoria. Progetto per un film su Marianna Bussalai”, un’òpera ...
12/11/2024

Cumintzant in Orane sas ripresas de su film “I fili della memoria. Progetto per un film su Marianna Bussalai”, un’òpera chi tzèlebrat sa vida de Marianna Bussalai, figura de importu de sa cultura e de s’antifascismu sardu

Cumintzant oe in Orane sas ripresas de su film “I fili della memoria. Progetto per un film su Marianna Bussalai”, un’òpera chi tzèlebrat sa vida de Marianna Bussalai, figura de importu de sa cultura e de s’antifascismu sardu. Su film est dirìgidu dae Gianluca Medas chi dd’at iscritu in ...

S’apuntamentu est pro su 23 de santandria in su teatru tzitadinu e in direta youtube dae su canale de su cuncursu nòdidu
11/11/2024

S’apuntamentu est pro su 23 de santandria in su teatru tzitadinu e in direta youtube dae su canale de su cuncursu nòdidu

Custu agabbu de chida in sa tzitade de Lanusè est in programma unu de is addòbios prus importantes de s’atongile ogiasti...
08/11/2024

Custu agabbu de chida in sa tzitade de Lanusè est in programma unu de is addòbios prus importantes de s’atongile ogiastinu, sa sagra de Castàngias e Binu Nou, lòmpida a sa de deghe editziones

Custu agabbu de chida in sa tzitade deLanusè est in programma unu de is addòbios prus importantes de s’atongile ogiastinu, sa sagra de Castàngias e Binu Nou, lòmpida a sa de deghe editziones: tres dies dedicadas a sos sabores, a sas traditziones e a sa cultura locale. Un’ocasione pro tzitadi...

Sa Sardigna at fatu un’àteru passu a in antis cara a sa valorizatzione de su patrimòniu naturalìsticu e archeològicu suo...
07/11/2024

Sa Sardigna at fatu un’àteru passu a in antis cara a sa valorizatzione de su patrimòniu naturalìsticu e archeològicu suo gràtzias a s’inauguratzione de un’àndala escursionìstica noa sua in s’artura de Biddanoa Strisàili

Domìnigu coladu, sa Sardigna at fatu un’àteru passu a in antis cara a sa valorizatzione de su patrimòniu naturalìsticu e archeològicu suo gràtzias a s’inauguratzione de un’àndala escursionìstica noa sua in s’artura de Biddanoa Strisàili. S’initziativa at bidu sa partetzipatzione d...

Dae su 7 a su 12 santandria s’Exma de Casteddu torrat a ospitare su FestivalScienza Cagliari cun 23 laboratòrios, 14 cun...
05/11/2024

Dae su 7 a su 12 santandria s’Exma de Casteddu torrat a ospitare su FestivalScienza Cagliari cun 23 laboratòrios, 14 cunferèntzias, 11 presentadas de libros e, galu, mustras, animatziones, cuntzertos, mesas tundas, progetos ispetziales e prèmios dedicados a sas fèminas

Essit a campu sa netzessidade de un'umanèsimu iscientìficu nou chi nche bàrighet sas barrieras intre mirada iscientìfica e umanìstica

Sa sede de s’Ateneu Alguerès, entidade fundada in su 1987 cun sa punna de traballare pro sa limba e sa cultura catalanas...
04/11/2024

Sa sede de s’Ateneu Alguerès, entidade fundada in su 1987 cun sa punna de traballare pro sa limba e sa cultura catalanas de s’Alighera, at acòllidu sàbadu coladu unu cuntzertu de su cantautore de mùsica catalanusarda Adrià Mor

Sa sede de s’Ateneu Alguerès, entidade fundada in su 1987 cun sa punna de traballare pro sa limba e sa cultura catalanas de s’Alighera, at acòllidu sàbadu coladu unu cuntzertu de su cantautore de mùsica catalanusarda Adrià Mor. “So pregiadu meda de pòdere currispòndere a sa gentiles...

Sas anomalias tèrmicas in s’atmosfera e sas temperaduras de sos mares sunt indicadores craros de su cambiamentu climàtic...
04/11/2024

Sas anomalias tèrmicas in s’atmosfera e sas temperaduras de sos mares sunt indicadores craros de su cambiamentu climàticu chi nemos podet derubricare

Su 2 de santandria, sa Die de sos Mortos, est sa die chi sos cristianos tenent pro cummemorare sos caros defuntos issoro...
01/11/2024

Su 2 de santandria, sa Die de sos Mortos, est sa die chi sos cristianos tenent pro cummemorare sos caros defuntos issoro. In su 1964, sessant’annos a oe, s’atore famadu Antonio de Curtis, prus connotu comente Totò, aiat detzìdidu de tzelebrare sa Pasca de sos Mortos a sa manera sua, cun ironia e ispìritu filosòficu, iscriende sa poesia ’A livella

Su 2 de santandria, sa Die de sos Mortos, est sa die chi sos cristianos tenent pro cummemorare sos caros defuntos issoro. In su 1964, sessant’annos a oe, s’atore famadu Antonio de Curtis, prus connotu comente Totò, aiat detzìdidu de tzelebrare sa Pasca de sos Mortos a sa manera sua,  cun iron...

Sa punna est sa de ofèrrere a custos piseddos una oportunidade de crèschida individuale, de integratzione sotziale e de ...
29/10/2024

Sa punna est sa de ofèrrere a custos piseddos una oportunidade de crèschida individuale, de integratzione sotziale e de afortimentu de su ligàmene afetivu cun su genitore impresonadu

Unu de sos momentos prus emotzionante de sa serada sena duda est istadu sa bìsita a s’istùdiu casteddàiu de Emilio Lussu...
28/10/2024

Unu de sos momentos prus emotzionante de sa serada sena duda est istadu sa bìsita a s’istùdiu casteddàiu de Emilio Lussu, ammaniadu in una sala a su pranu in pitzu de sa biblioteca.

➡️S’istùdiu est istadu torradu a concordare cun sos arredos originales restaurados, batidos dae s’apartamentu de pratza Martiri in Casteddu, in ue, su 31 santugaine 1926, Lussu aiat paradu fronte a sas iscuadras fascistas

Sàbadu colau, su 26 de mese de ladàmine, a ora de is 17.30, su Comunu de Armùngia, in intro de su Fèstival Premio Emilio Lussu, at inauguradu sa biblioteca comunale noa in s’ex iscola mèdia statale, torrada a asseliare gràtzias a sos finantziamentos de su PNRR. A s’eventu ant partetzipadu ...

Interessadas sas comunidades de Silìcua, de Biddaramosa, de Biddaspitziosa, de Deximumannu, de Uta, de Santu ‘Èngiu, de ...
27/10/2024

Interessadas sas comunidades de Silìcua, de Biddaramosa, de Biddaspitziosa, de Deximumannu, de Uta, de Santu ‘Èngiu, de Marrùbiu, de Uras, de Pabillonis, de Biddacidru e de àteros logos

Sàbadu, su 26 de mese de ladàmine, su comunu de Armùngia at a tzelebrare s’inauguratzione de sa Biblioteca comunale noa ...
25/10/2024

Sàbadu, su 26 de mese de ladàmine, su comunu de Armùngia at a tzelebrare s’inauguratzione de sa Biblioteca comunale noa intitulada a Emilio Lussu, importante iscritore, polìticu e antifascista nàschidu in sa bidda de su Gerrei. Sa biblioteca noa at a abèrrere in un’istrutura torrada a cualificare

Sàbadu, su 26 de mese de ladàmine, su comunu de Armùngia at a tzelebrare s’inauguratzione de sa Biblioteca comunale noa intitulada a Emilio Lussu, importante iscritore, polìticu e antifascista nàschidu in sa bidda de su Gerrei. Sa biblioteca noa at a abèrrere in un’istrutura torrada a cual...

Ses film in duas chidas. Sa rassegna tzinematogràfica Nosu e is Atrus, organizada dae s’assòtziu culturale Babel a intro...
24/10/2024

Ses film in duas chidas. Sa rassegna tzinematogràfica Nosu e is Atrus, organizada dae s’assòtziu culturale Babel a intro de sas atividades de su prèmiu Kentzeboghes, dae su 29 de ladàmini a su 13 de santandria at a propònnere in su Teatru Adrianu de Casteddu tres dies intregadas a su tzìnema sardu a sa presèntzia de sos registas.

Associazione Culturale Babel

Ses film in duas chidas. Sa rassegna tzinematogràfica Nosu e is Atrus, organizada dae s’assòtziu culturale Babel a intro de sas atividades de su prèmiu Kentzeboghes, dae su 29 de ladàmini a su 13 de santandria at a propònnere in su Teatru Adrianu de Casteddu tres dies intregadas a su tzìnema...

💚 Sa Sardigna partetzipat torra a su cuncursu “Italian Tree of the Year 2024”. S'ìsula est rapresentada dae s’eni de Mat...
23/10/2024

💚 Sa Sardigna partetzipat torra a su cuncursu “Italian Tree of the Year 2024”. S'ìsula est rapresentada dae s’eni de Matari, in su Supramonte de Orthullè, su prus mannu de sa Sardigna, chi tenet una tzircunferèntzia de 5 metros e un’artària de 17 metros

Sa Sardigna partetzipat torra a su cuncursu “Italian Tree of the Year 2024”, organizadu dae sa Giant Trees Foundation odv, in collaboratzione cun su Ministèriu de s’Agricultura, de sa Soberania Alimentare e de sos Padentes. In s’editzione colada, s’ìsula at bìnchidu cun s’ogiastru de ...

Indirizzo

Cagliari

Notifiche

Lasciando la tua email puoi essere il primo a sapere quando Istòrias pubblica notizie e promozioni. Il tuo indirizzo email non verrà utilizzato per nessun altro scopo e potrai annullare l'iscrizione in qualsiasi momento.

Contatta L'azienda

Invia un messaggio a Istòrias:

Video

Condividi

Ite est iStòrias

“Ddu cumprendeis su sardu, sì?”. Cantu bortas eis intèndidu custos faeddos? Cantu bortas, calicunu, chistionende in limba sarda in antis a tue ti dd’at preguntadu? Est una cosa istrana meda, ci ddoe pensas? Bolet narrere chi nois, gente de Sardigna, non semos acomunados a faeddare sa limba de sa terra in nue semos nàschidos e in nue bivemus. Chi si nche pensas est una cosa chi non tenet sètiu, ca in s’iscola ant semper imparadu a iscrìere e chistionare s’italianu, sa limba de Istadu, e su sardu ddu depias chircare a perdas furriadas.

Pro ite unu progetu in limba sarda? Una limba bia comente su sardu tenet una capatzidade de contare e de bìdere unu territòriu in manera diferente, chini faeddat una o prus limbas tenet un'immaginàriu meda prus mannu, biet prus a longu. Su chi serbit est però unu sensu, unu percursu cumpartzidu, pro torrare a faeddare, fueddare, chistionai, nàrrere, arrejonare, allegare, faveddare, fabiddà, in sardu.

Isceti in custos ùrtimos annos, binti pagu prus o mancu, su problema de sa limba sarda faeddada e iscrita diaderu est intradu in su dibatu polìticu. A bellu eh! Sa Regione Sardigna at creadu su standard de sa Lsc (Limba sarda comuna) chi indivìduat sas regulas ortogràficas pro iscrìere in sardu. In iscolas sunt incumentzende cun is cursos pro sos piticos.

Dae su 2018 sa Regione Sardigna tenet una lege de disciplina orgànica de sa limba sarda e de sas àteras limbas faeddadas in s'ìsula: catalanu, gadduresu, tataresu e tabarchinu. Sa lege provat a garantire unu 'status' ufitziale a s'idioma de s'Ìsula pro torrare a ativare sa trasmissione inter-generazionale de sas cumpetèntzias linguìsticas. A bellu a bellu paret ca su sardu est pighende su logu suo, e custa est una cosa de importu mannu.