12/09/2023
Cavidani alguerés 2023 - Divendres 15
💊Píndoles de ortografia algueresa de Francesco Ballone
📚 Presentació del llibre “Contes, rondalles, històries i records” a cura de Enza Castellaccio
(contes de Anneta Alivesi†, Stefania Apeddu, Claudia Bellodi, Franco Cano, Fidel Carboni, Enza Castellaccio, Rosària Demartis†, Mario Fanciulli, Vittorio Guillot, Alessia Li Castri, Marina Marras, Anna Maria Piras†, Vittoria Anna Perotto, Sardonicus, Anna Spanedda†)
🎤 Lectures de Elisabetta Dettori
🎼 Participació musical de
Marta Soggiu acompanyada de Riccardo Moni Guitarrero
Aurora Bassu acompanyada de Antonio Garofalo, Franco Cano, Daniele Cambule, Alessia Pischedda, Francesca Pischedda.
🍷 Degustació de oli (Antica Compagnia Olearia Sarda), pa (Panificio Cherchi), vi (Tenute Delogu) i formatge (Monteforte Formaggi) guiada de l’enogastrònom Giuseppe Izza.
***
Contes, rondalles, històries i records - a cura de Enza Castellaccio
Assetiar en un llibre contes diferents per contengut, per intencions i per testimoniances que presenten, és un empenyo que demana temps i amor per la pròpia llengua.
Poguer entopar persones que parlen, pensen i obren a favor de la nostra riquesa comú, l'alguerés, gent que té al cor la vitalitat de les nostres ràguines i del futur de la nostra llengua és, al contrari, una oportunitat extraordinària.
Aquesta experiència m'ha portat a coneixer veus noves i també a escobrir veus que venen del passat, ansis, tengueria de diure: veus que, en manera pirandel·liana, demanen de poguer transmitir los pròpius records amb l'ajut de un familiar, depositari de la pròpia vida interior.
I així trobem iaios que raconten als nets rondalles que ellos mateixos han emparat dels pròpius avis. Són contes que parlen del no-temps, on la certesa és donada, a vegades, de la presència constant de Déu, que mai abandona los pròpius fills, sobratot los que corrin grans perills. Troberem testimoniances de l'aspecte que tenia l'Alguer als anys '40 i, encara, records de una ciutat que mou los primers passos en quarters nous.
Ecco, alhora, l'ocasió de tendre informacions assai interressants també a riguardo del “moviment migratori” de tantes famílies que, a meitat dels anys '50, deixen les cases de “dintre de l'Alguer” per anar a viure en altros quarters, com lo de Sant Agustí. Mos perderem entre los jocs de la minyonia de un temps, aquella que no coneixeva lo telèfon mòbil, que però sabiva bé qui jocs astrolibicar per estar en companya. Escobrirem també la veu de joves que mos donen prova de les pròpies capacitats narratives, que ampren la llengua algueresa amb l'habilitat de qui sap com presentar, com a un mirall, la nova fatxa de la ciutat moderna.