¿Qué es el sitio web?

https://www.facebook.com/398250003983859/

La Fonoteca francesa

Casa
España
Valencia
La Fonoteca francesa

La Fonoteca francesa crea puentes musicales entre Francia y España. Soy Bruno, bibliotecario musica entorno a la música: [email protected]

- Communiquez-moi vos sorties musicales: [email protected]
- Colaboraciones (playlists, radio, DJ sets, conciertos, formación...)

15/02/2024

Playlist
⏯️ https://fanlink.to/playlist2024_02_lafonotecafrancesa

Ja estem al segon episodi dels meus preferits en música francòfona de 2024. Accelere un poc la cadència amb els nous àlbums de Lescop, Stuck in The Sound, Hanna Ouassim, Lewis OfMan, Cotonete, Fabienne Debarre, Brique Argent, Distractions y Solann… completats per uns singles ple d’enèrgia o de melàncolia, segons l’humor del dia.
18 cançons que espere t’agradaran. Let’s the music play!

01/02/2024

Playlist_2024>01
⏯️ https://fanlink.to/playlist2024_01_lafonotecafrancesa

Vet ací els meus preferits en música francòfona d’aquestes primeres setmanes de 2024. Espere que t’agraden!

16/11/2023

— La discoteca de La Fonoteca —
📀 Paradis « Recto verso » (Barclay, 2016)

Tornem al 2016 amb el que és per a mi un dels 10 discos de la meua vida o dels que portaria amb mi a una illa deserta. Paradis són Simon Mény i Pierre Rousseau, dos xics units per la seua passió per la música, que van idear per al seu projecte una innovadora mescla musical en francés (precise la llengua perquè en anglés ja existia projectes pareguts, pense en Junior Boys o Bob Moses) que oscil·la entre variété francesa i house electrònic. I el resultat és fascinant.

Després de dos esplèndids singles d’introducció (publicats pel mot respectable Beats in Space records, que no és poc!) i un EP (el molt bonic « Couleurs primaires »), el duo va publicar en 2016 el seu primer (i fins ara únic) àlbum « Recto verso », confirmant en format llarg que esta proposta musical fa meravelles a les oïdes. És tracta d'amor, d’encontres i desencontres i de música, al ritme dels beats electrònics a 120 bpm o, d'altra banda, de lancinants pistes sintètiques. Dotze temes melancòlics per a sabatear la pista de ball o chillear sobre aires de spleen. L’essència (utopia, hedonisme, melancolia) de la música electrònica està ben presenta en aquest disc!

L'aventura Paradis va durar uns quants anys, i encara que hui el duo no està oficialment separat, és en solitari que podem seguir les seues aventures musicals. I « Recto verso » quedarà per sempre com un dels discos de referència del cresol musical pop i house made in France.

09/11/2023

— Comme du papier à musique —
Étienne Daho & Jérôme Soligny « Françoise Hardy : superstar et ermite » (Ed. J. Grancher, 1986)

El 1986, Etienne Daho està al top de la seua jove carrera, amb una sèrie de hits. Jérôme Soligny escriu cançons i llibres musicals. Els dos es van unir per a escriure aquesta biografia de la cantant Françoise Hardy que admiren. Un llibre interessant i documentat il·lustrat per un munt de fotografies.

15/10/2023

— Comme du papier à musique —
Les Rita Mitsouko « Le petit train » (Virgin, 1988)
⏯️ https://youtu.be/Pn5X4_JCJgg?si=qPaUOPEFUAkuwO8d

En l’excel·lent novel·la biogràfica « Ingrid Caven », el dandy Jean-Jacques Schuhl retrata la vida de l’actriu i cantant alemana, musa de Fassbinder. Un retrat emocionant que comença per una escena en la qual Caven, 4 anys, canta «Stille nacht» als soldats nazis… un troç de vida que la protagonista oblidarà durant molt anys per a recordar-se’n ja adulta. Per a dinar a l’escena una banda sonora, l’autor recupera l’adaptació pels Rita Mitsouko de la cançó « Le petit train » de André Claveau: transformen el seu petit tren innocent en tren de la mort cap als camps de concentració fascistes…

04/10/2023

— Playlist —
Un troc francés 💼 Setembre 2023
⏯️ https://fanlink.to/UnTocFrances_setembre2023

Amb dies de re**rd, vet ací la nova playlist de la Fonoteca francesa que recopila els meus favorits llançats al larg del més de setembre d’enguany… Entre la reedició de « L’amour… » de Disiz passant per les pre-estrenes dels pròxims mesos (Joanna, Isaac Delusion, Chien Noir, Labelle, Florent Marchet, Eddy de Pretto, Papooz, Ichon, Lescop, Leo Leonard) o uns nous singles o àlbums fascinants (Bellaire, el recopilatori « Hexogonal vol. 4 », Saint DX, Camélia Jordana…), hi ha música per tots els gustos!!!
Espere que t’agrade molt!

20/09/2023

— Discoteca —

📀 Hamza « Sincèrement » (Just Woke Up, 2023)
⏯️ https://hamza.lnk.to/sincerementAY

Fa temps que seguisc al r***r Belga Hamza, el groove del qual vaig descobrir en l’indispensable àlbum de Myth Syzer « Bisous » (Animal 63, 2018) amb el títol « Sans toi », segurament uns dels meus clàssics per acompanyar el spleen en la pista de ball. « Sans toi » fa part dels múltiples featurings del cantant que han, potser, un poc amagat la seua discogràfia pròpia. Una discogràfia prou variada, a vegades molt enèrgica, a vegades mirant cap al drill (corrent del hip-hop que va aparéixer a partir dels 2010 en Chicago). Però, on Hamza brilla, és quan es fa « bad boy/ crooner-lover » com ho demostra de nou en aquest àlbum, « Sincèrement ». Un disc pensat per a ballar, amb produccions electròniques aèries, que mira envers el pop més que el rap. Segurament un dels meus favorits de 2023.

22/07/2023

— Col·lecció —

La Féline « Tarbes » (Kwaidan records, 2022)
https://lafeline.bandcamp.com/album/tarbes

En « voyage, voyage »… no hi ha res més ideal per a presentar-te la banda sonora ideal d’aquest retorn a les terres de la meua infància i adolescència materialitzat per aquest àlbum.

Impossible dir res dolent de La Féline (Agnès Gayraud) perquè la seua obra musical (i literària) és d'una qualitat immensa. I, personalment, ella va tindre une paraules molt boniques fa dos anys quan es va tancar l’Institut francès de València, que sols li puc donar unes gràcies infinites per aquest petit gest molt important per a mi.
Em va agradar molt « Adieu l'enfance », després vaig escoltar una vegada i una altra « Vie future » i l’EP germà « Alentour de lune ».

I va arribar l’any passat « Tarbes » (nom d’una ciutat mitjana del sur-oest de França), un disc que parla a qualsevol persona que haja crescut en o prop d'una ciutat xicoteta o mitjana de la campanya francesa. Aquestes ciutats que a poc a poc s'han anat convertint en espais urbans despoblats i abandonats, buidats dels seus xicotets comerços i dels seus habitants. Aquestes ciutats, ni lletges ni boniques, estan plens de records (aparadors, passejos al costat del riu, l'església, el PMU -el bar de tota la vida-, les seues discoteques kitsch, etc.), i d'adults tornem a passejar per ells per revivar els rècords.
Això és el que compta « Tarbes » amb gran emoció, com si obrirem un diari. La Féline transporta als oients als anys 80 i 90, explorant els seus propis records (i els nostres) amb tendresa i nostàlgia al so de la guitarra, la veu i un toc de synthpop a vegades. Extremadament bell. Gràcies, llavors, Agnès.

PD: Per cert, La Féline ha escrit un bell text sobre Jean-Louis Murat, probablement l'altra banda sonora del meu retorn a la terra, que et convide a llegir ací:
https://modernecestdejavieux.wordpress.com/2023/06/11/la-ballade-de-murat/

01/06/2023

— Playlist —
« Un troc francés Maig de 2023 »
⏯ https://fanlink.to/UnTocFrances_maig2023

Ja s’ha acabat un més de maig pluviòs literalment i metafòricament: hem perdut una gran veu del rock francés, Jean-Louis Murat, i les seues cançons que, personalment, em varen acompanyar en el fil de la meua vida. No podia oblidar-lo en aquesta playlist mensual, però també recupere als artistes, cançons i àlbums que més m’han agradat aquest més.
Espere que disfrutaràs d’aquestes quasi 2 hores de música pop, rock, rap i electro!

22/05/2023

💿 Ichon “Encore + pour de vrai” (Bon Gamin records, 2021)
⏯ https://orcd.co/ichon-encorepluspdv

Había lanzado su primera mixtape en el 2017, la excelente «Il suffit de le faire », pero no fue hasta 2018 y su colaboración con Myth Syzer y Bonnie Banane en el tema «Le code» que su nombre se dio a conocer al gran público. Con su álbum «Pour de vrai» (y su versión deluxe aquí presentada) Ichon se reveló más allá de las fronteras del rap con canciones introspectivas, con un tono cremoso y suave en el que el oyente se desliza con facilidad. Una orientación singular e híbrida que consigue encontrar el equilibrio entre sencillez y sensibilidad.

15/05/2023

— Comme du papier à musique —
💿 Barbara « J’ai tué l’amour »
in Marie Chaix « Barbara » (Calmann-Lévy, 1986)
⏯ https://youtu.be/LxXFxWOcJ7o

Dels molts llibres escrits sobre Barbara, se sol dir que aquest, escrit per l'escriptora Marie Chaix, és el retrat més fidel de la cantant vestida de negre. Publicat el 1986, quan Barbara representava l’espectacle «Lily passion» acompanyada per l'actor Gérard Depardieu, és un retrat literari amb gran poesia i també molt respecte i modèstia per part de l’autora. Marie Chaix (germana d'una altra gran cantant, Anne Sylvestre) va ser secretària de la cantant durant diversos anys abans de dedicar-se per complet a l’escriptura. Compta la història d'una Bàrbara misteriosa, extremadament professional i totalment dedicada a un públic captivat per les seues cançons. Una excel·lent lectura que em va fer voler tornar a escoltar la seua densa discografia.

Per desgràcia, aquest llibre està descatalogat (però es pot trobar fàcilment de segona mà).

26/04/2023

💿 Zaho de Sagazan « La symphonie des éclairs » (Disparate, 2023)
⏯ https://zahodesagazan.lnk.to/lasymphoniedeseclairs

Pocs artistes publiquen un primer àlbum perfecte de principi a fi, en el qual l'oïdor no se salte ni una sola pista. Se m'ocorren, en els últims anys, Christine And the Queens ou Juliette Armanet... però pocs més. I enguany, la joia musical es diu Zaho de Sagazan amb « La symphonie des éclairs ». Una veu la calidesa i el timbre que hem descobert en els últims mesos, especialment amb el magnífic single « Les dormantes », sobre violència masclista. Amb només 23 anys, Zaho de Sagazan sedueix amb el seu pop i els seus ritmes electrònics, amb els seus versos escrits entre els 15 i els 23 anys i, sobretot, amb una teatralitat desinhibida basada en les seues experiències personals. I, sembla que sobre l'escenari, és una coreografia màgica que ens espera.
En resum: artista i disc de l’any 2023!

18/04/2023

— Comme du papier à musique —
💿 Johnny Hallyday « Franckie & Johnny » (1964) in Blandine Rinkel « Vers la violence » (Fayard, 2022)
⏯ https://youtu.be/8O3R0FnbTik

En su tercera novela, la autora (también música y cantante en el colectivo Catastrophe) Blandine Rinkel narra la educación de una niña fascinada por un padre psicopata, dominante, colérico, fantasioso y divertido y como esa niña, una vez adulta, tendrá que alejar las esquirlas del pasado para redescubrir con el tiempo en un padre debilitado por la enfermedad « una ternura que no protege de nada » (pero, una ternura) acorde con esa genealogía invertida que nos convierte, un día, en los padres de nuestros padres.
Nada sorprendente que el padre sea un incondicional del cantante francés Johnny Hallyday que se parece mucho al personaje de la novela. Un cantante que era la imagen de la masculinidad normativa de su época: la rabia animal acompañada de simpatía, el « yerno ideal », el « hombre de verdad »…

Una buena lectura que da una visión interesante de la violencia machista para quien la ha sufrido.

.jhfan

02/04/2023

Merci à nos auditeurs du mois d'avril 🥰
🎧 Écoutez leur sélection musicale, chaque jour dans "Le Coin des Auditeurs" sur Radio Localitiz et retrouvez leurs Playlists sur https://www.radiolocalitiz.fr/le-coin-des-auditeurs/

⬇️ Notre Grille des programmes ⬇️
https://www.radiolocalitiz.fr/horaires-des-programmes/

Philippe, Cathy, FRA, Gwenaël, Jeanne, Sylvie, La Fonoteca francesa, Lalie Gali, Ghislaine, Nicolas, SMACI, Tao, Tej, Tiphaine, Vero, Xavier Rio, Yoan

22/03/2023

💿 Voyou « Les royaumes minuscules » (Entreprise, 2023)
⏯ https://entreprise.bandcamp.com/album/les-royaumes-minuscules

2023 sembla uns d’aquells anys musicals importants. Moltes novetats que esperava amb molta impaciència estan llançades últimament, entre les quals el segon àlbum de Voyou (alias de Thibaud Vanhooland), «Les royaumes minuscules», publicat aquest mes. En aquest nou disc, Voyou continua l’exploració dels sentiments humans, donant calor a la tristesa gràcies a les seues històries contades i cantades amb un ritme de veu subtil i sobre els ritmes brasilers de la samba i de la bossa nova. Voyou dona llum a aquests petits mons interiors i és meravellós.

07/03/2023

💿 Françoise Hardy « L’amitié » (Vogue, 1965)
⏯ https://youtu.be/Q8fLuC0nxeM

Qué alegría haber encontrada la revista «Salut les copains» (o «S.L.C.») en la feria del libro antiguo de València. Revista dirigida a los jóvenes y adolescentes de los años 60 y que acompañaba el pop de los cantantes yéyé, «Salut les copains» fue originalmente un programa de radio en Europe 1 lanzado en el 1959. Fue en 1962 cuando la revista apareció en los quioscos. Durante casi una década, la revista, gracias a las fotografías de culto de Jean-Marie Périer y Tony Frank y a un tono relajado, desempeñó un papel activo en el lanzamiento de artistas yéyé. En 1969, la revista pasó a llamarse «Salut» y permaneció en los quioscos hasta 2006.
En este número de 1968, Françoise Hardy habla de Michel Polnareff y reproduce las portadas de otros cantantes del momento. Hay una sesión de fotos vampíricas con Jacques Dutronc y algunas historias bastante divertidas sobre los comienzos de Alain Bashung o los Doors... ¡o Michel Berger en la sección «Que sont-ils devenus»! Sin olvidar las numerosas publicidades… ¡De culto!

***e

01/03/2023

🎶 Playlist: «Un toc francés ⛰️ Febrer 2023»
⏯ https://fanlink.to/UnTocFrances_febrer2023

Març comença amb gelor però vet ací la playlist mensual amb les novetats que van encendre la flama en el meu cor durant el febrer passat. Una bona manera d’entrar en calor, pujant el volum del millor del pop, rock, rap i electro en francés.
Bona escolta!

22/02/2023

Mylène Farmer « L’Emprise » (Stuffed Monkey, 2022)
https://lnk.to/MyleneFarmerLemprise

No hace falta presentar a Mylène Farmer que, en 40 años de carrera, es y sigue siendo la artista indiscutible de la música de variété francesa de fin de siglo XX, como demuestra el reciente homenaje que le ha rendido la escena pop actual durante el Hyperweekend Festival con el espectáculo « Version(s) Farmer ». Cantante totalmente aparte del resto, ha sabido imponer un universo oscuro y cinematográfico lo suficientemente profundo como para llegar al corazón.

Si sus últimos álbumes desde 2010 me habían distanciado un poco de su trabajo, por querer dormirse demasiado en los laureles y en la moda boom boom pop, este nuevo disco me reconcilia totalmente con la artista. Colaborando con Woodkid, Archive o AaRON, Farmer propone un sonido pop de calidad, desarrollando un tema muy oscuro (el agarre del otro/ de los demás sobre uno) a través de melodías sinfónicas y ritmos suculentos que contrarrestan la fragilidad de la voz. Los dos temas compuestos por Moby, demasiado fáciles para mi gusto (y por tanto prescindibles), harán las delicias del gran público al tiempo que aportan ligereza al disco. Por último, una mención especial para los visuales, brutales.

Dirección

Valencia
46001

Página web

facebook.com

Notificaciones

Sé el primero en enterarse y déjanos enviarle un correo electrónico cuando La Fonoteca francesa publique noticias y promociones. Su dirección de correo electrónico no se utilizará para ningún otro fin, y puede darse de baja en cualquier momento.