Quaderns de la Font del Cargol

16/09/2024

NOVA TEMPORADA A LA BIBLIOTECA LLIURE DE CAN VALLERIÀ

El conegut novel·lista nord americà David Leavitt, el premi Nobel de literatura Kazuo Ischiguro, Rafik Schami –el més destacat dels escriptors sirians–, els catalans Terenci Moix i Albert Om a més dels genials Doris Lesing, Anthony Powell o Alejandro Gándara, són alguns dels protagonistes de la rentrée literària a la petita biblioteca lliure de Can Vallerià. A més els joves trobaran obres pensades per a ells d'en Xavier Casadó, l'Agustí Alcoberro i la celebrada Ana M. Matute.

Inaugurada l'octubre de 2021, la petita biblioteca que no tanca mai espera la vostra visita. Ja ho sabeu: agafeu un llibre i deixeu-ne un altre, al mateix moment o quan us vagi bé.

04/05/2024

Demà a les 12.30 h t'esperem a Can Vallerià

01/05/2024

Paul Auster o la fascinació d'explicar històries

"No m'expliquis històries", em deia l'àvia quan intentava entabanar-la per induir-la a fer alguna cosa. Aquesta expressió es feia servir abans que la civilització digital convertís els contes en twits i la vida en un relat, devaluant l'existència a una simple anècdota controlada pel poder. Paul Auster (1947-2024) ens ha omplert el cap amb les seves novel·les gairebé durant quaranta anys, i llegint-les hem sentit el plaer de les històries en la pell i la ment.

La seducció pels seus personatges, les trames sovint al voltant de l'atzar i la capacitat per donar una visió universal del món des de la complexitat de Nova York, fan de les seves novel·les un dels llegats imprescindibles per reclamar la vigència de la lletra impresa en aquesta lenta però implacable agonia del món d'ahir. A la biblioteca de Can Vallerià s'hi apleguen 21 llibres de narrativa d'Auster, a més el volum dels seus poemes.

El dia de Nadal de 1990 el cineasta Wayne Wang va comprar el darrer exemplar de New York Times que quedava a la botiga de queviures de la cantonada de ca seva. Va fullejar per damunt els articles sobre la imminent guerra del golf i, quan ja l'anava a abandonar al sofà, va parar atenció al text que ocupava una pàgina sencera i que duia per títol "Conte de Nadal d'Auggie Wren". No va aixecar els ulls del diari fins que no va acabar de llegir-lo. La complexa trama de veritat i mentida, realitat i ficció del relat el va captivar. Wang no sabia qui era Auster, però d'aquell conte en va sortir el film "Smoke" (os de plata a Berlin) A la peli el conte s'explica en dues versions, una de narrada pel protagonista Harvey Keitel i una segona rodada en blanc i negre, sense paraules, i il·lustrada només amb una bellíssima cançó de Tom Waits.
Tota la fascinació d'explicar històries de Paul Auster es condensa en els 5 minuts d'aquest vídeo que ara recordem en memòria de l'escriptor.
https://www.youtube.com/watch?v=PRZhj9KGGJc

25/04/2024

GRANDOLA, ANY CINQUANTA

A les nostres vides anodines de sobte hi va haver un miratge on la llibertat va ser possible. Va ser a Lisboa, un indret perdut en la geografia en què mai no ens havíem fixat, capficats com estàvem en mirar nord enllà. Al so de “Grandola vila morena” a la ràdio, el Moviment de les Forces Armades va engegar una revolució carregada de flors i esperances. Eslògans com “A poesia esta na rua”, els clavells als canons dels fusells i la insòlita comunió entre poble i exèrcit van mitificar l'epopeia moderna d'un país amb el qual no hi comptàvem.

Si l'assassinat de Puig Antich un mes abans va polititzar una generació, la Revolució dels Clavells la va convèncer que la llibertat era possible. Descobrir el que era capaç de fer el dictador espanyol i, per contra, la força que tenia la raó, la cultura i la política a l'altra banda de la península, va provocar en els joves dels setanta un xoc anímic i polític. Assistir de lluny a la darrera revolució humanista i romàntica a l'occident capitalista els va esperançar. Després Lluís Llach hi va posar banda sonora i a cada rostre es buscava un somriure i un clavell per construir els nous anhels.

Lisboa va ser la ciutat on l'amor i la revolució es van trobar al carrer. La tristesa del fado, amb el qual Amalia va reconciliar el país, la melancolia de l'Olissipo perduda o el pas lent dels trams al compàs de la calma del riu van configurar una ciutat única i humana que aprenia a ser lliure.

Ara, a Portugal com a arreu, l'extrema dreta ha irromput en la vida política disfressada de demòcrata. Allà, contràriament que a Espanya, la resta de partits els ha bloquejat. Les revolucions alliçonen.

Al Campo das Cebolas hi ha enterrat José Saramago. Les seves cendres fan créixer una olivera portada del seu poble a la ciutat. Un rodamón el venera en silenci. Els lisboetes estimen els seus escriptors. Les revolucions amb clavells als fusells comporten coses així. Perquè no era un miratge, la llibertat va ser possible aquell abril i els portuguesos la van prendre sense intermediaris. Aquí ens van donar molles i la majoria s'hi va conformar.

https://www.youtube.com/watch?v=Lt_FhgPVGA0

19/04/2024

La poesia de Valerià Pujol es fa espectacle.
Avui a les 9 del vespre a l'Amistat de Premià de Mar.

L’entitat literària Can Vallerià i l’editorial Quaderns de la Font del Cargol ofereixen aquest vespre a l’Amistat un espectacle poètico-musical centrat en la figura i l’obra del poeta de Premià de Dalt Valerià Pujol. Duu per nom ‘Som tot en tots’, i […]

18/02/2024

La poesia completa de Valerià Pujol al Culturas de la Vanguardia