El Buirac de Memòries

El Buirac de Memòries PUNT DE TROBADA de materials divulgació històrica en xarxa, i seguiment de les activitats i xerrad Oferim assessorament en aspectes històrics.

El Buirac de Memòries és una entitat dedicada a l'estudi i sobretot divulgació de la Història dels Catalans dels tres territoris, especialment del Principat. En aquesta pàgina compartim material propi i aquell material de les Xarxes que considerem interessant. Pensem que cal explicar-la sense complexos, amb les nostres grandeses i les nostres misèries, però sobretot sense cap mena de correcció pol

ítica o complex derivat de la fetor del Règim del 78. Elaborem productes propis de divulgació, i organitzem tallers, xerrades i col·loquis. També fem d'enllaç amb tot un seguit de professionals entorn de la història, la recreació i la música. Entre les cicles de xerrades que tenim bastits, destaquen especialment el cicle entorn a les resistències i esfondrament violent de l'Estat Català als segles XVII i XVIII, el cicle sobre l'estructura institucional de la Catalunya Sobirana (segles XIII-XVIII), el cicle sobre la relació-reacció entre Catalunya i Espanya, i el mini-cicle sobre la bruixeria, l'imaginari popular "màgic" català i la seva persecució.

No us deixeu portar pels muntatges i propagandes contra un poble o l'altre.  Són els interessos infames d'individus o gr...
25/02/2022

No us deixeu portar pels muntatges i propagandes contra un poble o l'altre. Són els interessos infames d'individus o grups concrets (i que s'amaguen entre bambolines) els que portaran la mort i la destrucció.

“La guerra és un lloc on joves que no es coneixen i no s'odien es maten entre ells, per la decisió d'uns vells que es coneixen i s'odien, però no es maten”.

Erich Hartman.

Bon any, companyia!
07/01/2022

Bon any, companyia!

de fa 100 anys s'iniciava el projecte de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, un dels projectes més ambiciosos que va tenir lloc entre els anys 1922 i 1936, i que tingué com objectiu el recull de milers de cançons populars arreu del territori de parla catalana . Un projecte finançat per Rafael Patxot i dirigit per Francesc Pujol des de l'Orfeó Català juntament amb un Consell Assessor.
📣Aquest any ho celebrarem amb una exposició que obrirem físicament al el més vinent. Us informarem properament
📷 Palmira Jaquetti i Mercè Porta en una missió al Ripollès. 1933 (c)Abadia de Montserrat

—I quan la gent diu: bé, l’hijab és una peça cultural i una opció personal, que hem de respectar, què dieu?—Cultura? De ...
12/11/2021

—I quan la gent diu: bé, l’hijab és una peça cultural i una opció personal, que hem de respectar, què dieu?

—Cultura? De quina cultura parlem? Les dones de Somàlia, Egipte, Indonèsia, Rússia, França… no comparteix pas cultura. Comparteixen religió! Res a veure amb la cultura. I, de fet, la religió de l’islam esborra cultures. La cultura de l’Afganistan va ser esborrada, i l’única cosa que hi veus ara és dones cobertes amb burques. No les veus amb els seus vestits, no. A Somàlia, Egipte, Indonèsia, igual. L’islam domina uns cinquanta països, ara mateix, i les cultures d’aquests països han estat esborrades. Per tant, que no em diguin que aquesta cosa que ha esborrat la cultura de la gent ara és la seva cultura!

¿cal dir-hi gaire més?

Entrevista amb Yasmine Mohammed, autora del llibre "La dona sense vel¨(Saldonar)on explica la seva brutal infantesa de fanatisme religiós.

Per poder parlar amb propietat són imprescindibles eines com aquesta...
10/11/2021

Per poder parlar amb propietat són imprescindibles eines com aquesta...

El físic Q**m Bosch (Barcelona, 1966) ha guanyat el premi d’assaig Josep Irla 2021 amb ‘Una asimetria cartografiada’, un llibre en què analitza la diferenciació entre els Països Catalans i els territoris castellans de l’Estat de manera cartogràfica, a través de 27 mapes i de tota una s...

I qui no ho vulgui entendre...
31/10/2021

I qui no ho vulgui entendre...

30/10/2021

De 'tros de quòniam' a 'gamarús', de 'pet bufat' a 'torracollons' · Renegar i insultar sense haver de copiar de cap llengua

27/10/2021
25/10/2021

Entrevista a Ernest Legaz, que fa dos anys va ser detingut a l'acampada de la plaça de la Universitat · L'Ajuntament de Barcelona i la fiscalia l'acusen d'haver ferit un agent de la Guàrdia Urbana

I seguim amb el nostre homenatge al Paddy Molloney i a la cultura irlandesa en general.Avui compartim una peça molt inte...
15/10/2021

I seguim amb el nostre homenatge al Paddy Molloney i a la cultura irlandesa en general.

Avui compartim una peça molt interessant, interpretada també per The Chieftains. És un tema curiós pel seu autor, a banda de la qualitat indiscutible de la interpretació.

És una peça que sempre ens ha encuriosit per l’evident aire celta però l’estil diferent, ja que és –pròpiament- música clàssica.
No és una peça popular, de carrer, sinó un tema culte composat per Turlough Carolan, qui fou un arpista cec itinerant d'Irlanda, compositor i cantant. De gran fama, pel do per la composició melòdica, que el va portar a moure’s arreu de la geografia dels països celtes.

Fou l'últim gran compositor d'arpa i és considerat per molts com un compositor nacional.

En aquest tema es nota molt aquesta connexió entre la tradició ancestral, ètnica, i les formes cultes europees.
The Chieftains li van dedicar un disc sencer.

Esperem que us vagi de gust

https://youtu.be/rXgFgFnIAmI

The Chieftains - Carolan's WelcomeAlbum: Boil The Breakfast EarlyYear: 1979

I avui seguim amb el nostre particular i modest homenatge al gran Paddy Moloney, amb un altre tema interpretat pels Chie...
14/10/2021

I avui seguim amb el nostre particular i modest homenatge al gran Paddy Moloney, amb un altre tema interpretat pels Chieftains, The Morning Dew, què té un so radicalment ètnic.

És un enregistrament per televisió dels anys 60.

En Paddy i son germà als whistle i més t**d les uillean pipes i tambe destaquen els dos bodhran amb el seu deliciós i potent allioli sonor!



https://youtu.be/El2_49xLAF0

Avui ens n'hem assabentat d'una trista notícia que és el decés del gran músic i mestre Paddy Moloney...Aquest senyor és ...
13/10/2021

Avui ens n'hem assabentat d'una trista notícia que és el decés del gran músic i mestre Paddy Moloney...

Aquest senyor és un irlandès excepcional que va aconseguir canviar el món sense sabres, pistoles o bombes. Amb una gaita i unes quantes flautes...

Amb el seu grup, “The Chieftains”, a finals dels seixanta va aconseguir petar les llistes musicals comercials fent música d’arrel, música tradicional... ¡amb INSTRUMENTS TRADICIONALS (apa qui n'una...)!

La qualitat de la seva música, la seva capacitat de transmetre emoció, passió i poesia en un gènere musical sovint menystingut per xaró i nostàlgic (sinó pregunteu-nos-ho als músics catalans del gènere), van fer un salt de qualitat inigualable.

Tot plegat el fa responsable, junt al seu grup, de la introducció en el gènere musical d’arrel de milions de persones, a banda de la pròpia evolució que han donat al gènere, i als espectacles musicals que se’n generen. Dubto que cap músic tradicional, sigui català, quebequès, sard, o de qualsevol part del món dubti en reconèixer-li aquests grans mèrits.

I tot plegat, portat amb senzillesa i bon tracte.

_________________________________________________________________

Des del Buirac de Memòries, per tal de fer-li un degut homenatge farem una setmana especial, recordant alguns dels seus millors temes, o els que tenen més significat des d'un quadrant històric-artístic.

Avui començarem recordant THE FOGGY DEW, que és una cançó atribuïda a Canon Charles O'Neill, i és una de les tonades populars més estimades de la República d'Irlanda. The Chieftains va enregistrar la seva versió al 1995 amb la col·laboració d'una pletòrica Sinéad O’Connor.

Aquest tema és la crònica de l'aixecament de Pasqua de 1916. Encoratja els irlandesos a lluitar per la causa irlandesa, abans que per la britànica, com molts joves feien durant la Primera Guerra Mundial.

Esperem que us faci vibrar tant com a nosaltres!

Descansa en pau MESTRE Paddy, ¡mai t’oblidarem!



https://youtu.be/TsEWnP0XL8s

13/10/2021


Ara saludeu els beneits que barboten nosequé de la Hispania Romana. Cerqueu la unum, la grandum i la librum als mitjans ...
04/10/2021

Ara saludeu els beneits que barboten nosequé de la Hispania Romana. Cerqueu la unum, la grandum i la librum als mitjans objectius...

01/10/2021

¿PER QUÈ CELEBREM EL QUART ANIVERSARI DEL PRIMER D'OCTUBRE i NO EL DE LA REPÚBLICA CATALANA?

Reflexions, raons i raonaments.
Comenteu, pregunteu, discutiu... hem de fer bullir la Causa!

01/10/2021

Per tots els que us faci el pes, avui a les 16.00 h farem una petita emissó en directe (15-20 minutets) reflexionant perquè avui celebrem el quart aniversari del Primer d'Octubre i no de la República Catalana.

Hi sou tots convidats!

Sabut que un dels puntals de la caiguda de Jerusalem en mans del gran Saladí fou la ineptitud i niciesa del gran mestre ...
01/10/2021

Sabut que un dels puntals de la caiguda de Jerusalem en mans del gran Saladí fou la ineptitud i niciesa del gran mestre (o gran capullu) Gerard de Ridefort, fa certa gràcia pensar com hauria anat la cosa si Arnau de Torroja (el primer català que va arribar a Gran Mestre de l'Ordre del Temple -n'hi va haver dos, com a mínim-) no hagués mort al 1184.
N'Arnau tenia evidents dots administratives i militars (com veureu a la ressenya) i potser hagués dificultat seriosament el "passeig" de Saladí al 1187.
A la seva famosísima novela "Camí a Jerusalem", Jean Guillou insinua que a Verona el Gran Mestre català fou emmetzinat... després de la flagrant decadència i miseria en què havia caigut el Regne de Jerusalem... vés a a saber... 🤔

Arnau de Torroja, fill de Bernat Ecard i Valença, neix a Solsona entre els anys 1118-1120. El seu pare, del noble llinatge dels castlans de Solsona, és un dels homes d'Ermengol VI d'Urgell, a qui ha acompanyat fa pocs anys en la presa de Balaguer.

Lluny del bressol d'Arnau, a Jerusalem, un grup de cavallers s'ofereix al rei Balduí II per protegir els Llocs Sants i els peregrins que els visiten; Balduí, satisfet amb la proposta, els dona part de les dependències del seu palau, on la tradició jueva ubica el temple de Salomó. Neix l'Orde del Temple, que és aprovada com a orde religioso-militar a Troyes (1129).

Durant la joventut, Arnau s'aproxima a la cort de Ramon Berenguer IV de Barcelona i assisteix a la investidura del seu germà Guillem de Torroja com a bisbe de Barcelona (1144). Pocs anys més t**d, participa en la conquesta de Tortosa (1148) i Lleida (1149), campanyes en les que rep diverses concessions del comte de Barcelona.

Home piadós, realitza donacions al nou monestir de Poblet i als templers, el prestigiós orde de monjos-guerrers de qui n'ha quedat admirat en batalla. L'any 1162 decideix fer un pas més i pren l'hàbit templer, ingressant a la comanda de Gardeny, on aviat destaca pel seu llinatge i proximitat als reis.

L'any 1166 fra Arnau de Torroja és investit mestre provincial, càrrec des del que governa i enforteix la xarxa de comandes templeres de Catalunya, Aragó i Provença, que han de nodrir amb recursos i cavallers el convent central de Jerusalem.

Després de diverses estades a Orient, el 1181 hi torna per participar en l'elecció del nou Gran Mestre del Temple, càrrec vacant arran de la mort d'Ot de Saint-Amand en captiveri de Saladí, el poderós soldà d'Egipte que amenaça Jerusalem.

Pel seu prestigi com a administrador i allunyat de les intrigues orientals, fra Arnau és escollit Gran Mestre del Temple en un moment difícil pels estats llatins d'Orient. L'any 1184 viatja a Itàlia per demanar reforços però emmalalteix i mor a Verona un 30 de setembre. Jerusalem cau en mans de Saladí el 1187.

El 2018 es va trobar una sepultura a Verona que es creu que podria ser tractar-se de la del Gran Mestre Arnau de Torroja.
· · · · ·
Si us agrada, compartiu-ho i seguiu l'Esguard Històric
> enllaç al blog: http://esguardhistoric.blogspot.com

És molt important anar recuperant els vincles amb nacions històriques amb les quals hem compartit estructures sobiranes ...
29/09/2021

És molt important anar recuperant els vincles amb nacions històriques amb les quals hem compartit estructures sobiranes durant segles. Sardenya és un cas d'oblit de memòria històrica (pels catalans) prou inexcusable.
És ben important i interessant la tasca d'Esguard Històric.

Veient l'exposició mediàtica que ha viscut Sardenya durant aquests dies, és oportú explicar els vincles que ha tingut amb Catalunya. Més de quatre segles d'història compartida, d'amor, dolor, guerres, aliances, herències... Tot plegat fa temps que miro de donar-ho a conèixer al blog, on podreu trobar diversos posts sobre el tema.

En aquest sentit, enllaço tres articles que us poden interessar si voleu saber més sobre els orígens d'aquests vincles històrics:

[1] "Petita història de Sardenya: del temps dels nurags fins avui" - Un recorregut a través de la mil·lenària història de l'illa per emmarcar el període de domini sota la corona catalano-aragonesa (1323) i hispànica (fins 1720) >http://esguardhistoric.blogspot.com/2015/03/petita-historia-de-sardenya.html

[2] "Sardenya, una joia (massa cara) per a la corona catalano-aragonesa" - Una visió de conjunt sobre els gairebé 100 anys que va durar la Guerra de Sardenya (1323-1420) >http://esguardhistoric.blogspot.com/2015/07/sardenya-joia-corona-catalano-aragonesa.html

[3] "Més enllà de l'Alguer: el llegat català a Sardenya" - Per entendre l'herència dels gairebé quatre segles de domini sobre l'illa (1323-1720) en aspectes com les institucions, la llengua, els cognoms, l'art o els símbols >http://esguardhistoric.blogspot.com/2015/10/mes-enlla-de-lalguer-el-llegat-catala-a-sardenya.html

A banda, a la secció "Cròniques de Sardenya" trobareu un compendi dels articles dedicats a la història de l'illa ordenats cronològicament >http://esguardhistoric.blogspot.com/2013/11/croniques-de-sardenya.html
· · · · ·

Cal empènyer!
29/09/2021

Cal empènyer!

Entre tots, fem que el català sigui la llengua de referència dels nostres infants i adolescents. Comptem amb tu!

Ara què hi ha a negociar?
24/09/2021

Ara què hi ha a negociar?

No badem, companys...Bona setmana!
19/09/2021

No badem, companys...

Bona setmana!

Hi ha poca-penes que sistemàticament menystenen i malparlen de la nostra història. Fem-los front amb dades 💪
15/09/2021

Hi ha poca-penes que sistemàticament menystenen i malparlen de la nostra història. Fem-los front amb dades 💪

Que si el context... que si l'economia... que si PP...que si PSOE ... no senyor, venim de lluny!(recordem que l'Estatut ...
14/09/2021

Que si el context... que si l'economia... que si PP...que si PSOE ... no senyor, venim de lluny!

(recordem que l'Estatut de Núria, votat favorablement per una majoria esclafant de catalans, proclamava Catalunya com un Estat i reclamava el dret d'autodeterminació...)

❤️❤️❤️
04/09/2021

❤️❤️❤️

Espectacular Escala d’11 dels Falcons de Vilafranca.
En el seu dia de Festa Major.
Any 2018

Bon diumenge 😉
03/09/2021

Bon diumenge 😉

Una biografia així, a Estats Units, França o Gran Bretanya ja tindria pel·licula o sèrie de televisió... recordem-la!
03/09/2021

Una biografia així, a Estats Units, França o Gran Bretanya ja tindria pel·licula o sèrie de televisió... recordem-la!

«Bondat i l’Amor a Catalunya, confiar-li tota la nostra fe i esperança i aportar-li la nostra, encara que modesta, cooperació. La nostra divisa, per la qual hem de viure i morir, ha d’ésser compresa en aquests tres crits: Visca Catalunya, Visca la República, Visca Francesc Macià! » (Publicat a “La Rambla”, 27 gener 1931).

Continuem visibilitzant les dones catalanes que passaren per la història, gairebé invisibles, i tanmateix foren autèntiques protagonistes d’un gran llegat. Avui donem a conèixer l’ Albina Francitorra i Alenyà, nascuda el 1912 en el si d’una família de la petita burgesia barcelonesa.

Influenciada per la seva mare, heretà la vocació per la lectura, fet que la portà a escriure. Vinculada al cercle de la biblioteca Bonnemaison. Guanyà el concurs literari "El Hogar y la Moda". Començà a escriure articles en català en el diari "La Rambla" i a col•laborar a la revista "Nosaltres Sols!" dirigida per Daniel Cardona i al setmanari "Presència" de Girona. També escriví novel•les amb pseudònim i articles en fulls parroquials.
Dona de gran talent, els seus escrits eren de màxima actualitat i destacaven pel seu compromís en la lluita independentista i en el moviment d’emancipació de les dones. També plantejava temes com l’adoctrinament, els oportunistes polítics i la desafecció juvenil envers la política. Feminista, catalanista i d’esquerres, focus d’exemple i obviada en el temps, reclamà el retorn dels exiliats dels anys 20.

El 1932 es casa amb l’advocat i escriptor Tomàs Roig i Llop, tingueren set fills i es dedicà plenament a la seva família. Els avatars de la vida (la guerra, el franquisme, la presó del seu marit, la mort de cinc dels seus fills) no aconseguiren esborrar les seves ganes de viure. Amb setanta anys es llicencià en Filologia Catalana. A més fou mentora i secretària de la seva filla, l’escriptora i periodista Montserrat Roig. Aquesta gran escriptora que treballà per la literatura catalana ens deixava l’any 2013 amb 101 anys.

Dirección

Carrer Jonquera
Figueres
17600

Notificaciones

Sé el primero en enterarse y déjanos enviarle un correo electrónico cuando El Buirac de Memòries publique noticias y promociones. Su dirección de correo electrónico no se utilizará para ningún otro fin, y puede darse de baja en cualquier momento.

Contato La Empresa

Enviar un mensaje a El Buirac de Memòries:

Videos

Compartir



También te puede interesar