Entendre-ho o no, és un altra tema!
Ràdio Vila-sacra Takatá!!!
Pum takapum pum
(Tema exclusivo nº25 de 50 de radio Vila-sacra)
Letra traducida:
Nuestros días brillan claro
La música nos hace volar
En radio vila-sacra lo vives
exclusividad de motivos
El corazón late fuerte
Cuando sintonizas la emisora
Radio vila-sacra enamora
y nos aporta toda la suerte
Más de cincuenta canciones
como ésta sólo aquí encontrarás
hechas por nosotros con alegría
y amabilidad
El Empordà nos da ritmo
que nadie más puede igualar
radio vila-sacra nos trae luz
y el corazón late pum takapum pum.
Grup Cultural Club 2024 - Exclusiva
Puedes escuchar al resto de los más de 50 temas sólo a través de la emisora. Eps!! Si quieres, por supuesto!! Venga, hasta cuando tu quieras!
www.radiovila-sacra.cat
(TRADUCCIÓN)
¿Sabías que para que te den un premio debes presentarte a un certamen?... si no te presentas, no hay premio que valga. Como nos da pereza presentarnos a nada, más allá de divertirnos buscando, creando y compartiendo sensaciones, pues, por eso, nosotros nos presentamos siempre y sólo al premio: CHURRO, MEDIAMANGA, MANGOTERO que nos otorgamos nosotros mismos y es más fácil y más cómodo y siempre ganamos. A partir de aquí, el resto lo dejamos a los que saben de todo y mucho.
Emisora municipal de Vila-sacra que emite en la zona del Alt Empordà por el 107fm y por internet a través de www.radiovila-sacra.cat
Todo el mundo sabe mucho de todo pero la realidad que nos rodea en el 2024 es la que todos conocemos: guerras, descontrol, amenazas nucleares de líderes al parecer votados por masas que seguramente se creen tan inteligentes como los que les votan, mujeres que deben callarse e ir tapadas como fantasmas porque si no las maltratan, y más de 8 millones de niños que se mueren de hambre cada año. Poco más podemos añadir si sabemos que el cambio climático nos llevará a una alteración grave del clima mientras los influencers distraen mentes de butaca y la tele nos sigue manipulando. Que bien tener algo que nos saque de tanta miseria mental y de tanto "fitipaldi de comarcal".
Cuando oigas decir "todos los dicen", tira de la cadena del WC.
Què no intentin confondre't! - AQUÍ TENS FETS, NO PARAULES!
La confusió, segons la RAE, és una «expressió o manifestació contrària al que se sap, es pensa o se sent.» El fet d'intentar confondre es diu Kenya, i és utilitzat per algunes persones per fingir, enganyar, aparentar, persuadir o evitar situacions i realitats.
El terme confusió té diversos usos en el llenguatge i s'aplica a nivells diferents, per exemple al de la comunicació (quan algú busca enganyar amb les seves paraules), o al de les actuacions (quan un fingeix alguna cosa contraria al que sent o al que és realment).
En general, el terme “confusió” té una connotació variable i, depenent del context, una persona que pretén confondre pot ser descoberta amb el temps amb els seus fets i les seves paraules.
No sabemos si se entiende o todavía hay a quien le cuesta....¿?¿?¿
Les paraules han d'anar acompanyades d'accions que demostrin la veritat del que pronunciem. Si només ho fem per quedar bé, perquè ens al·leguin, per sentir-nos un crac... millor serà que romanguem en silenci. Com els fantasmes. Si no van seguides de fets, les paraules no expliquen, no valen res. Tots tenim al nostre cercle més proper alguna persona que sol actuar d'aquesta manera.
Sovint l'ésser humà es caracteritza per aquest tipus de comportaments. Fan promeses, construeixen projectes i el seu discurs s'adorna de grans esperances i belles paraules. Tot i això, quan arriba l'hora de la veritat i sorgeix l'instant de la veritat, na de na de na.
Tot el que hem dit i reafirmat fins a la sacietat es queda en fum. Un fum fràgil que desapareix per una finestra oberta. Després, sorgeix, sens dubte, la decepció, el buit i la manca de confiança.
Com que nosaltres mateixos exigim coherència, respecte i responsabilitat envers la nostra persona, també hem de demostrar aquestes mateixes dimensions als altres. Si fem una promesa, l'hem de complir. Reflexionem. El temps el millor jutge.
www.radiovila-sacra.cat😎
Pel 13 de febrer, día de la ràdio, cal fer. A més, temps de carnaval on tot s'hi val, diuen els que saben de tot. Natros, demostrar més que parlar.
Emissora municipal de Vila-sacra que emet a la zona de l'Alt Empordà pel 107fm i per internet a través de www.radiovila-sacra.cat
El carnaval o carnestoltes és una celebració que té lloc immediatament abans de la quaresma i que té data variable (entre febrer i març segons l'any). Tradicionalment aquesta festa comença un dijous (dijous gras) i acaba el dimarts següent (dimarts de carnaval). El carnaval combina elements com ara disfresses, grups que canten cobles, desfilades i festes al carrer. Tot i les diferències que la seva celebració presenta al món, la seva característica comuna és la de ser un període de permissivitat i un cert descontrol. Als seus inicis, probablement amb un cert sentit del pudor propi de la religió.
Alguns autors han proposat diversos orígens per al carnaval, com les festes paganes que es realitzaven en honor a Baco, el déu romà del vi, o les Saturnals i les Lupercals romanes, o les que es realitzaven en honor del bou Apis a l'Antic Egipte . Tot i això, no hi ha evidència que s'hagin celebrat festes similars per les mateixes dates abans de l'any 1200. Casualment en el mateix període se celebra el Dia Mundial de la Ràdio que per a més conya és el 13. Amb tot això junt, que el sentit de l'humor i l'originalitat no hi falti, please.
La ràdio (entesa com a radiofonia o radiodifusió, termes no estrictament sinònims) és un mitjà de comunicació que es basa en l'enviament de senyals d'àudio a través d'ones de ràdio, si bé el terme s'usa també per a altres formes d'enviament d'àudio a distància com la ràdio per Internet. Avui continua sent la forma més màgica de comunicació malgrat tots els avenços tecnològics.
La radiocomunicació és la tecnologia que possibilita la transmissió de senyals mitjançant la modulació (de la seva freqüència o amplitud) d'ones electromagnètiques. Aquestes ones no requereixen un mitjà físic de transport, per la qual cosa es poden propagar a través del buit. Una ona de ràdio s'origina quan una partícula carregada (per exemple, un electró) s'estén a una freqüència situada a la zona de radiofreqüència (RF) de l'espectre electromagnètic. Quan l'ona de ràdio actua sobre un conductor elèctric (l'antena), indueix en un moviment de la càrrega elèctrica (corrent elèctric) que es pot transformar en senyals d'àudio o altre tipus de senyals portadors d'informació.
És difícil atribuir la invenció de la ràdio a una única persona. A diferents països es reconeix la paternitat en clau local: Aleksandr Stepánovich Popov va fer les seves primeres demostracions a Sant Petersburg, Rússia; Nikola Tesla a San Luis (Missouri); Guillem Marconi al Regne Unit o el comandant Julio Cervera a Espanya.
El 1873, el físic escocès James Clerk Maxwell va formular la teoria de les ones electromagnètiques, que són la base de la ràdio. El 1887, el físic alemany Heinrich Hertz va confirmar les teories de Maxwell, descobrint la forma de produir i detectar ones electromagnètiques, i el 1894 el serbi Nikola Tesla va fer la seva primera demostració en públic on va transmetre en ràdio. Al cap de poc temps, el 1895, l'italià Guillermo Marconi va construir el primer sistema de ràdio, aconseguint el 1901 enviar senyals a l'altra riba de l'Atlàntic, a t
Xin xin !! (Chin chin)
El brindis és el moment d'una celebració en què els convidats aixequen i acosten les copes (o gots) per manifestar així bons desitjos. En el moment de fer un brindis, és tradicional pronunciar la interjecció «chinchín» sense que cap altra paraula sigui pronunciada, encara que també s'anomena brindis a l'acció mateixa de brindar ia les paraules que es diuen en aquest moment, generalment expressió de bons desitjos o felicitacions. Després de l'acte és costum beure la beguda continguda a les copes o gots. El terme procedeix de la frase alemanya bring dir's, que vol dir «t'ho ofereixo» i que solia pronunciar-se en brindar.