10/05/2024
Ongamira és el nom d’una muntanya de la província de Córdoba (Argentina) que té una historia molt dramàtica vinculada al Poble Comechingón, poble d’origen Precolombí.
A la part alta de la muntanya era una plataforma on s’amagaven totes les famílies quan venien els conqueridors espanyols perquè des d’allà tenien una vista privilegiada, i d’aquesta manera van poder viure en llibertat força temps. Els conqueridors feien presoners els autòctons i els sotmetien a l’esclavitud. El cacic es deia Unca i “mira” significa un lloc.
En una incursió els espanyols els van rodejar i quan el poble es va veure acorralat i sense poder escapar-se van optar per fer una cosa que va quedar com un dels episodis més dramàtics i més durs de la conquesta: totes les famílies van saltar suïcidant-se.
Vull recordar que hi ha un epitafi a la part de baix de la muntanya escrit per Pablo Neruda quan va visitar aquest lloc: “Este es uno de los lugares más tristes de la Tierra”.
ONGAMIRA per a orquestra simfònica d'Alejandro Civilotti, intenta recordar amb sons aquest episodi i el poble que el va protagonitzar, i està dedicada a Dora López, cantant i amiga que em va fer conèixer aquesta història i aquest lloc.
Ongamira es una montaña de la provincia de Córdoba (Argentina) y que tiene una historia muy dramática vinculada al Pueblo Comechingón, pueblo de origen precolombino.
La parte alta de la montaña es una plataforma dónde se ocultaban todas las familias cuando venían los conquistadores españoles pues desde allí tenían una visión privilegiada y así perduraron en libertad durante bastante tiempo. Los conquistadores apresaban a los pobladores para someterlos a la esclavitud. El cacique de ese pueblo se llamaba Unca y “mira” significa un lugar.
Sucedió que en una incursión española los cercaron, y al verse acorralados, no teniendo como escapar, optaron por hacer algo que quedó como uno de los episodios más dramáticos y duros de la conquista: todas las familias saltaron desde arriba suicidándose.
Recuerdo que en la parte baja de la montaña hay un epitafio que escribió el poeta Pablo Neruda después de visitar el lugar: “Éste es uno de los lugares más tristes de la tierra”
ONGAMIRA para orquesta sinfónica de Alejandro Civilotti, intenta recordar con sonidos ése episodio y al pueblo que lo protagonizó, y está dedicada a Dora López, cantante y amiga que nos hizo conocer la historia y el lugar.
