19/02/2024
Per iniciativa personal, estic realitzant un estudi per conèixer en primera persona la salut del Català en els nostres carrers a dia d’avui. Qui em coneix sap que el meu cervell té vida pròpia i constantment em bombardeja amb idees, iniciatives o projectes que, en el 90% dels casos, no trobo la manera ni el temps per dur-los a terme. Però en aquest cas, em va motivar molt el repte proposat i al minut següent ja estava fent el meu particular brainstorming per dissenyar i estructurar la meva estratègia. Per què m’ho he pres tan seriosament? Perquè tot i que les administracions, el govern i moltes entitats només parlen de “retrocés”, la meva experiència diària ja fa temps que em diu que la nostra llengua s’està morint.
Sí, la situació és tan crítica que si no posem mesures de xoc immediates, el Català pot arribar en pocs anys a ser un idioma residual a les terres on es parla i associat sempre al sector més elitista de la societat.
Em queda poc per posar en paper les meves conclusions i, com ja sóc conscient de la tendència dels resultats, els posaré en mans de qui faci falta per què, entre tots, li donem la força i la rellevància que sempre ha tingut en el nostre poble.
Això no va d’ideologies, sinó de cultura, d’identificació amb un territori, d’empatia… hem de prendre consciència de què tot@s hem de posar el nostre gra de sorra per potenciar-lo i, alhora, estar preparats per quan aviat arribin les primeres instruccions sobre la propera revolució pacífica de la nostra societat.
No et quedis al marge i col.labora! El Català ens necessita.
