NacióDigital

Casa
España
Barcelona
NacióDigital

NacióDigital

08/11/2022

L'Audiència Nacional envia a judici els acusats pel finançament irregular de CDC
El jutge Santiago Pedraz obre judici oral contra Germà Gordó, Andreu Viloca i una trentena més d'implicats en el cas del 3% amb peticions de pena que superen els 20 anys de presó
El jutge Santiago Pedraz de l'Audiència Nacional ha acordat l'obertura del judici oral als acusats pel cas 3% de finançament irregular de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). En la resolució, Pedraz cita Germà Gordó, exsecretari del Govern, l'exresponsable econòmic de CDC, Francesc Sánchez, i els extresorers del partit Daniel Osácar i Andreu Viloca, juntament amb una trenta de persones més, entre els quals alts càrrecs convergents i empresaris, també una desena d'empreses i les formacions CDC i PDECat.

El magistrat declara la Sala Penal com l'òrgan competent per a l'enjudiciament d'aquests fets i dóna un termini de tres mesos a les representacions dels encausats per presentar els seus escrits de defensa. La interlocutòria d'obertura de judici oral recull els escrits d'acusació de la Fiscalia Anticorrupció i dels Ajuntaments de Barcelona i de Sant Cugat del Vallès. El ministeri públic considera que els fets són constitutius dels delictes d'organització criminal, frau a les administracions públiques, corrupció entre particulars, tràfic d'influències, suborn, prevaricació i blanqueig de capitals. Pedraz ha decretat l'arxivament provisional parcial per a Juan Antonio Carpintero.

09/10/2022

Junts, a l'oposició: queda espai per a la llista cívica?
L'ànima rupturista s'imposa al partit de Borràs i allunya les perspectives d'èxit d'una quarta candidatura apadrinada per l'ANC, que incorporaria "activistes per la independència"
Les tesis rupturistes s'han imposat a Junts en la consulta a la militància, que ha optat per trencar el Govern després de denunciar incompliments en l'acord amb ERC per investir Pere Aragonès. La decisió té moltes derivades i una d'elles té a veure amb la reconfiguració de l'espai independentista que promou l'ANC amb l'anomenada llista cívica, que hauria de passar per sobre dels partits per "fer la independència". El discurs contra les formacions establertes al Parlament, especialment contra ERC per una estratègia que alguns sectors del moviment consideren de "rendició", ha estat amplificat per dirigents polítics i alguns mitjans. Amb Junts a l'oposició, té possibilitats d'èxit un quart espai independentista?

"A partir d'ara podrem ser nosaltres mateixos", van dir divendres Laura Borràs i Jordi Turull, un cop confirmat que el 55% de la militància de Junts s'havia decantat per marxar del Govern. El missatge s'interpreta, sobretot, en clau nacional: a l'oposició i sense haver de fer equilibris amb l'estratègia del diàleg d'ERC, els juntaires podran intensificar les seves crítiques a les relacions de la Generalitat amb la Moncloa i denunciar el suport que ERC dona al PSOE a Madrid. Ho podran fer sense la contradicció de formar part d'un govern de coalició amb el partit que, diuen, ha optat per "recular". Expressions com "confrontació" o "passem a l'acció" seran més recurrents.

$Fadi El-Jardali: «Espanya mostra un ventall de fracassos de gestió davant la pandèmia»L'expert en governança sanitària i...$

09/10/2022

Fadi El-Jardali: «Espanya mostra un ventall de fracassos de gestió davant la pandèmia»
L'expert en governança sanitària i assessor de l'Organització Mundial de la Salut assegura que la pandèmia "no ha dut més solidaritat global" i lamenta que hagi existit "nacionalisme de les vacunes"
El doctor Fadi El-Jardali, un dels experts més reputats sobre governança sanitària, ha estat aquests dies a Barcelona per parlar sobre les lliçons apreses durant la pandèmia. El-Jardali va intervenir en un acte organitzat en el marc del cicle MedDialogues+2030 coorganitzat per l'Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed) i el Club de Roma amb la col·laboració de la Fundació la Caixa.

Catedràtic de Política i Sistemes Sanitaris, ha dirigit el departament de Política i Gestió Sanitària de la Universitat Americana de Beirut, al Líban, on ha impulsat el K2P, un centre de recerca dedicat a enfortir les polítiques de salut a la regió mediterrània. És professor també a la Universitat canadenca de McMaster. Pertany al comitè directiu de la Xarxa de Polítiques Informades per l'Evidència de l'Organització Mundial de la Salut (OMS).

09/10/2022

Francesc Serés: «Si l'adversari veu que no has anat de debò, ja et té el peu al coll»
L'escriptor publica "La mentida més bonica" sobre les grans preguntes després de l'1-O: "El problema amb el procés és que no hi ha final, no s'acaba mai, el que no et permet reconstruir res"
Que La mentida més bonica (Proa) hagi aparegut enmig de la major crisi dins del bloc independentista no pot ser una casualitat. Francesc Serés (Saidí, al Baix Cinca, 1972) defineix la seva darrera obra com una novel·la sobre l'estat d'ànim. En aquest cas, de tota una munió de gent que, cinc anys després de l'1-O, es fan preguntes i busquen sentit al que va ser un enorme esforç col·lectiu. Serés situa el relat en un dia, el de la jubilació dels dos protagonistes, en Carles i la Marina, professors d'institut.

Els catalans prefereixen anar al cel abans que guanyar, diu un dels personatges. La novel·la s'endinsa en un mar d'interrogants i els eixampla, però sense pretendre en cap moment donar respostes ni aportar tesis. Promotor de la Residència Faber, un centre d'expressió i humanitats a Olot, i exdirector de l'Institut Ramon Llull, la seva anterior novel·la, La casa de foc, va obtenir els premis Llibreter i Proa de Novel·la. Amb l'última novel·la tanca una etapa.

09/10/2022

Giró i Alsina: la ruptura trunca l'ascens de dues estrelles emergents a Junts
El conseller d'Economia i la d'Acció Exterior, cares visibles dels partidaris de continuar al Govern i emblemes del sector institucional, es veuen obligats a aparcar temporalment les ambicions polítiques
La història és plena d'independents que aterren en el món de la política i acaben passant sense pena ni glòria, incòmodes amb l'administració o amb les dinàmiques partidistes, fins i tot des de les més altes responsabilitats. També hi ha fitxatges sorprenents que, amb rapidesa, acaben imbuint-se dels codis i aconsegueixen convertir-se en estrelles emergents d'un espai polític ple de figures amb trajectòria i lideratges carismàtics. És el que ha passat amb Jaume Giró, conseller d'Economia, i Victòria Alsina, al capdavant d'Acció Exterior i Govern Obert, als quals la consulta a Junts -resolta a favor dels contraris a continuar a l'executiu- ha truncat les perspectives.

En els dos casos hi ha moments que ajuden a definir quina va ser la palanca de la seva trajectòria política. Pel que fa a Giró, va ser la posada en marxa del fons complementari de riscos, un mecanisme per ajudar a pagar les fiances dels encausats davant del Tribunal de Comptes per l'acció exterior durant els anys àlgids del procés. Una mesura que va tirar endavant sense ser recorreguda pel govern espanyol -la Moncloa se'n va assabentar directament pel conseller abans que fos aprovada, de la mateixa manera que es va informar Salvador Illa- i que ha acabat sent vàlida perquè els alts càrrecs quedin protegits davant les ingerències dels tribunals estatals. En aquell episodi, Giró es va guanyar el respecte dels companys de l'executiu, també els d'ERC.

Dirección

Carrer Del Rosselló, 11
Barcelona
08029

Página web

https://www.naciodigital.cat/

Notificaciones

Sé el primero en enterarse y déjanos enviarle un correo electrónico cuando NacióDigital publique noticias y promociones. Su dirección de correo electrónico no se utilizará para ningún otro fin, y puede darse de baja en cualquier momento.