29/06/2023
PRIMER EPISODI JA DISPONIBLE!!!! "Fem Memòria - Com era La Cala de la teva infància?"
Ja puc presentar al món el meu projecte, Fem Memòria, un mosaic de visions del poble al llarg de vàries generacions, en format audiovisual (ple de fotos y records), que no té com a objectiu fer cap relat històric definitiu, sinó que simplement busca contrastos i punts en comú entre gent de totes les edats, que ens permetin notar els canvis històrics i etnològics (de costums i tradicions) del nostre poble al llarg dels seus anys d'existència.
Volia fer també una mena de reivindicació d'un estil de vida més senzill, en què tothom es coneixia i la gent des del pati de llums es parlava a "viva veu", com diu la cançó d'Arturo Gaya que, amb el seu permís i algo d'alegria, he triat com a banda sonora. Em sap greu que es perdi aquest estil de vida degut als canvis socials, i sobretot per culpa de la droga tecnològica que ens té enganxats a tots en els nostres dies. Abans que es perdi del tot, volia deixar-ne un humil testimoni amb la meva càmera.
La gent que no em conegui pensarà que sóc un enamorat de la vida del poble, i que enyoro La Cala en la què vaig créixer. Res més lluny de la realitat. Sóc la persona més desarrelada de tot el poble, a penes tinc cap vincle amb ningú per aquí i des dels 18 anys he viscut fora o aïllat dels meus coetanis caleros. Així doncs, per mi aquest projecte també em serveix com a últim intent per a trobar alguna cosa que em vinculi amb aquesta terra, on vaig néixer, però on he fet molt poques relacions i molt poques coses en general. Jo que sempre estic pensant en contar històries, i que sempre vaig pel món amb la meva càmera (amb la que he filmat de tot en els últims 10 o 15 anys), sentia que li devia algo al meu poble natal, ja que si jo no li donava res, tampoc el poble em donaria res més a mi. I he aprofitat una etapa personal (i del món) molt rara per a posar-m'hi, sobretot abans que el temps passi i ja no quedi molta cosa per retratar d'aquesta vida senzilla que "reivindico".
A part d'això, bé, reconec que no estic contant-vos res que vosaltres no sapigueu millor que jo. El meu mestre Xavier Figueres fa anys que fa llibres, que jo m'he llegit de principi a fi (menys les pàgines de dades, que són p**o impossibles de llegir), i la gent del grup LA CALA EN IMATGES (ple de fotos interessantíssimes) està contínuament recordant el nostre passat. Simplement, és que em sorprèn que encara ningú hagi convertit tot aquest llegat al format audiovisual, que per desgràcia és l'únic format que consumeixen a tota hora les generacions més joves, i m'ha semblat que, per ofici, ja em tocava a mi fer algo al respecte. Espero no haver-me desviat massa d'aquest objectiu durant tot el meu procés de treball, que ha estat altament satisfactori, tot sigui dit.
Al final, jo sóc com sóc, i les meves característiques personals m'han impedit parir un projecte molt diferent dels que he fet sempre. No he pogut entrar en molts temes que no domino, i no he pogut entrevistar tampoc a ningú amb qui no m'hi entengui mínimament. No estic segur d'haver aconseguit uns testimonis molt representatius de la vida del poble, tinc una octogenària que escriu poesia (i recita tots els seus poemes de memòria), un exsacerdot que anava per a estrella de la Nova Cançó, unes noies joves que en lloc de menjar pipes per les cantonades i emborratxar-se fins a vomitar com feien les generacions anteriors, m'expliquen que els hi agradava llegir i anar a jugar al futbol... La meva conclusió és que no he pogut evitar dirigir la meva càmera cap als casos excepcionals, la gent que se surt de la norma, com sóc jo mateix també, i com he fet sempre... Però espero que aquest projecte duri molt de temps, i que a mesura que vagi creixent hi hagi més gent que vulgui ser entrevistada. Tothom és benvingut!! Contacteu amb mi si teniu algo que explicar! Res més. Destapeu-vos bé per les nits, i ja tornarem a parlar quan l'ocasió així ho demani...
Us deixo amb el primer episodi, però n'hi haurà més en el futur. Espero.
R.
Testimonis de totes les edats recorden el poble en què van créixer. Fem un repàs per L'Ametlla De Mar d'abans de la Guerra, la de mitjans del s. XX, i fins i...