¿Qué es el sitio web?

https://www.facebook.com/196392297140300/

Arola Editors, S. L., Pol. Industrial Francolí, parcel, la 3, nau 5, Tarragona (2025)

Q: ¿Cual es la direccion?

Pol. Industrial Francolí, Parcel, La 3, Nau 5

29/08/2024

Poc o gens sabem del Mont-roig dels anys de la Segona República, abans de la Guerra Civil, des d’aquell 14 d’abril de 1931 fins al cop d’estat del 18 de juliol de 1936. Les informacions que la majoria de mont-rogencs tenen són vagues, imprecises. Responen a un context més general i són sobre Catalunya o Espanya. Aquelles luctuoses dates de la Guerra Civil (1936-1939) oculten les del 1931 al 1936. Calia que «abans que el serè escampi la memòria» cerquéssim el que encara quedava de la memòria oral, que la contrastéssim amb les informacions escrites existents a la premsa històrica i en arxius. El furient serè (mestral) és un vent sec i fred del nord-oest que s’ho emporta tot mar enllà. És l’inexorable pas del temps. Si no conreem la història de Mont-roig també acabaria perdent-se mar enllà.El llibre presenta tres nivells d’informació: un de molt resumit sobre el context social i polític general d’Espanya; un altre, més concret, sobre la situació a Catalunya i, finalment, el relat concret i exhaustiu de la vida social i política de Mont-roig. En aquest relat hi participa, d’una manera rellevant, la vida quotidiana a Mont-roig. És el dia a dia enmig de la trasbalsada vida política.A l’inici de «Abans que el serè escampi la memòria (1). Mont-roig 1930-1936: quan la ginesta floria» hi ha un resum dels fets socials i polítics rellevants de finals del segle xix fins al 1930. Sempre descrivint amb detall els relacionats amb Mont-roig. He partit d’unes memòries del meu pare Josep Martí Tost, més algunes converses enregistrades, fa anys, a familiars i també textos memorials de la revista «Ressò mont-rogenc». En aquells anys, del 1931 al 1936, per a molts «la ginesta floria» (i «arreu als camps hi ha vermell de roselles...»).

04/06/2024

Aquest treball ha obtingut el Premi Pere Anguera en la seva primera edició (2023). La convocatòria, de caràcter biennal, és feta conjuntament per la URV, la Fundació Privada Reddis i el Centre de Lectura.

04/06/2024

Deu anys intensos i trepidants. Una dècada convulsa i excepcional en clau global, nacional i local. El periodista Ricard Lahoz Avendaño ha liderat al llarg d’aquest període el Fet a Tarragona, un mitjà amb dues finestres —revista en paper bimestral i portal web— que ha volgut aportar aire fresc, qualitat, rigor i continguts singulars al panorama comunicatiu de proximitat. A la plataforma digital ha publicat més d’un miler d’articles d’opinió, i ara en selecciona 70 per aquest recull que tanca una etapa. Tarragoninament. Retalls d’una dècada excepcional (2013-2023) és el resultat de les nombroses reflexions de l’autor sobre la ciutat. Una mirada personal a alguns dels seus problemes endèmics, però també als seus potencials i reptes. El periodista reclama lideratge, planificació, empenta i ambició als dirigents, i més orgull i autoestima a la ciutadania per aprofitar les nombroses oportunitats d’una Tarragona que necessita un projecte col·lectiu engrescador i capaç de cohesionar una ciutat massa fragmentada.

04/06/2024

Durant l’abril de 2020 vaig haver de fer repòs després d’una operació de despreniment de retina. I em vaig proposar escriure un haiku cada dia d’aquell mes. Mentre va durar la convalescència no vaig poder llegir, però escriure el haiku del dia em tenia ocupada i desperta. Mentre pensava les paraules que podria encaixar en un espai tan breu, sentia que volia definir el que estava vivint. Volia unir l’experiència interna amb la vivència externa. No volia explicar-ho a través meu, sinó amb les imatges del que m’acompanyava dins i fora de la meva habitació. Van ser dies d’introspecció i recolliment, dies de no fer res, però em vaig proposar reflectir les guspires més senzilles i alhora potents de la primera primavera. Primum veranum, quan encara tot sembla hivern, però alguna branca s’esqueixa per deixar pas a la primera fulla d’un verd tendríssim i al migdia el sol intensifica els colors de les flors. Canvis que podem percebre tancant els ulls: l’aire que mou de sobte una cortina, el rossinyol que ens desperta de matinada, l’esclat d’una poncella o el fred d’una pluja inesperada. El silenci d’aquells dies no l’oblidaré mai. El món es va parar. Cap soroll que no fos el de la natura o el de casa era perceptible. Gotes de pluja, piuladisses d’ocells, trons llunyans de tempesta, orenetes a la finestra, una porta que es tanca, algú que puja les escales, un cruixit sota teulada. I poc més. Durant dies. Un silenci reparador, profund, que semblava sortir de dins la terra i que em va fer dormir hores i hores. Un silenci llarg de final d’hivern que gestava una primavera fecunda i policromàtica. Impossible d’imaginar llavors encara. Roser Guasch

04/06/2024

Els poemes i les il·lustracions de Bella Lluna et fa un petó... estan dedicats als més petits de casa, de les llars d’infants i als alumnes d’I3 de l’escola, els xiquets i xiquetes als quals es vol començar a introduir en l’escolta i la mirada d’allò que propicia un llibre i en l’acció de fer-se’l seu.Aquesta experiència, que sovint viuen asseguts a la falda dels pares, dels avis, dels mestres, etc. que els dediquen temps, companyia i explicacions, la poden entendre pel gest càlid dels braços que els acullen, pel to de veu que se’ls adreça en mirar les il·lustracions i les paraules en comentar-los-les, per com se’ls disposa acarant-los a un llibre que per ells mateixos no poden entendre però que sí que els arriba —i de quina manera!— a través de l’actitud, el to de veu, el contacte, el gest, etc. dels adults que els el donen a conèixer i que els aporta una vivència d’importància cabdal puix que propicia l’inici de l’aprenentatge de la lectura.

04/06/2024

Escric el teu nom: una història d’amor i llibertat“Aquella xiqueta de veu vellutada el meravellà. Els seus ulls, grans i foscos, eren bellíssims: emmarcats per un traç negre ben dibuixat, desprenien una mirada intel·ligent i sensible. De cap manera volia perdre de vista la seva expressió. Havia de buscar algun motiu per mantenir la conversa, per descobrir com era. Remenà dins el sarró, i feu soroll de cel·lofana:—Mira, has estat mai a París? —va preguntar mentre li mostrava un cromo descolorit, de color rosa i blau verdós—. Ara mateix me n’hi aniria, a respirar llibertat. I fent petar els dos dits de la mà, va llençar-li al vol una xocolatina: —A això sí que no em podràs dir que no. Paraula del Gabriel.”

04/06/2024

Un treball que obre aquest camí apassionant de la recerca històrica de les persones sense rostre ni veu i que ens ajuda a poder entendre quina va ser la contribució real i el rol que van tenir les dones catalanes antifeixistes a la Guerra Civil Espanyola.(Del pròleg de Llibertes)

04/06/2024

Joan Rom (Barcelona,1954) ha fet estudis d’Agricultura i Belles Arts. En un temps remot treballà de bàrman, taxista, empleat d’almàssera, reposador de supermercat, cobrador, transportista, mànager de músics, venedor d’assegurances, vigilant en un centre per a toxicòmans, margener i jardiner. Conegut sobretot com a artista visual, amb nombroses exposicions individuals i col·lectives, també ha estat professor de l’Escola d’Art i Disseny de Reus.

04/06/2024

Amat Pellejà
Neix a Marçà (Priorat) el 1954.S’inicia en la música, el dibuix i la pintura de manera autodidàctica i molt aviat se sent atret per temes paisatgístics i urbans a l’aire lliure, amb els seus respectius fenòmens canviants dins dels conceptes pictòrics: perspectiva, composició, llum, color, etc. Per tant, considera la seva formació artística d’acord amb la natura, a la qual dedicarà més de tres dècades d’estudi plein air, que li permetran realitzar una gran i ampla varietat d’estudis i obres en llocs tan variats com el País Basc, Eivissa, Lanzarote, Alemanya, l’Índia..., on rep influències que el porten a trobar un llenguatge propi en què sempre apareixen reptes originals i nous. Estan presents tant dins del món de la figuració com de l’abstracció artística en el seu recorregut. Treballa tant individualment com conjuntament amb altres artistes en la creació i elaboració de murals i projectes escultòrics, i disposa d’un ampli i variat currículum d’exposicions, individuals i col·lectives, en galeries de reconegut prestigi. La seva obra és avalada tant per col·leccionistes com per la crítica especialitzada.

04/06/2024

Els textos d’aquest llibre intenten fabular partint del món caòtic definit per una considerable munió de pel·lícules. És el cinema com excusa per navegar per mil i un temes estimats o interessants, suggerir realitats possibles, davallar a poètiques impossibles, fugir del cinema per tornar-hi cíclicament, orquestrar propostes que es configuren al voltant d’una diversitat d’anotacions (petites realitats) escampades en diverses pel·lícules... En fi, el cinema com a eix central i com a decorat. Com ja sabem, les cireres duen a d’altres cireres. Més o menys, aquestes eren les intencions que van anar definint una sèrie de textos, finalment foren setze, sota el títol genèric de «La perspectiva infinita». També hi he incorporat d’altres textos, un xic rars d’anàlisi cinematogràfica, gens convencionals: Pasolini, què tenen en comú «Apocalypse now» i «2001: una odisea del espacio»?, els Delvaux (cinema i pintura), «El cuirassat Potemkin» i una escultura de Vladimir Tatlin, la mítica ciutat cinematogràfica d’Anarene i la real d’Archer... Són també «perspectives infinites». I, principalment uns textos sobre tres persones properes, molt properes, que han estat per a mi rellevants, fars culturals i cinematogràfics. Anant més enllà, podríem acceptar que en aquests textos el cinema és una mena de Macguffin. Aquell element argumental propi de les pel·lícules de Hitchcock que fa avançar el relat narratiu (del text) cap on l’autor ha decidit que és el seu motiu principal: certs referents culturals (temes o persones) que han impregnat la seva vida.

03/08/2023

El 2019 vaig publicar: «Mont-roig: esberles d’un mosaic esbocinat» (Arola Editors). Era un recull d’alguns textos que havia publicat a la revista «Ressò mont-rogenc» del 1985 al 2018. Ara, a «D’altres esberles», recullo els textos publicats, fonamentalment, entre 2019 i 2022; també hi he incorporat alguns textos antics.«D’altres esberles», està organitzat en quatre apartats: Textos d’ordre general, la sèrie anomenada «Assumptes llòbrecs i / o insòlits», Artistes i Crònica particular. Del primer apartat, em permeto destacar els textos dedicats a vàries nissagues mont-rogenques, la de les Orioles, la del Martí «de cal Panadero» i la dels Rom. El treball sobre aquesta ultima s’expandeix per diversos pobles del Baix Camp. M’ha passat allò de les cireres, que vas estirant i en van sortint més i més, fins i tot sobrepassant els límits tarragonins. L’apartat «Assumptes llòbrecs i / o insòlits» és un recull de textos que tenen el seu origen en notícies publicades a diaris del segle xix sobre fets succeïts a Mont-roig o bé on hi ha implicades persones del poble. Alguns són de «crònica negra», d’altres de fets curiosos. Què hi feia a Mont-roig, el 1873, en plena Tercera Guerra Carlina (1872-1876), un prestigiós botànic alemany? A l’apartat «Artistes», hi trobareu cinc artistes mont-rogencs.Finalment a «Crònica particular» hi ha unes breus aportacions sobre el meu treball, als anys setanta, en el darrer franquisme i la transició, en el que es va anomenar «cinema marginal», aquell que informava de fets que aquell règim volia amagar o perseguia. Com deia a l’anterior volum, aquest treball sobre Mont-roig es pot comparar amb el que es produeix en un jaciment arqueològic. A mida que s’avança, van apareixent d’altres elements a estudiar. És possible que el pas del temps n’hagi fet desaparèixer o potser d’altres encara resten ocults esperant noves troballes. Els ja coneguts ens aporten fragments valuosos d’aquest mosaic esbocinat que es la història de Mont-roig.

27/07/2023

Aquest llibre només és una petita part de la seva producció lírica, centrat en el darrer període de la seva vida, el de la malaltia que ens l'ha pres massa aviat.

Teresa León Amo [Baena (Còrdova) 1967 – Tarragona, 2022], sempre apassionada per la cultura, des de jove fent teatre, lectora voraç, cinèfila, melòmana, fotògrafa, viatgera... Llicenciada en Història de l’Art per la URV l’any 1998, va formar part de la seva Unitat d’Investigació del Cinema, va col·laborar amb Cinema Rescat, va formar part de l’organització dels primers anys del Festival Memorimage i va cloure aquesta etapa formant part de projecte de recuperació de la memòria de la visita de Salvador Dalí a Tarragona al 1973, que va culminar amb l’estrena del documental Dalí, emperador de l’acció, al Teatre Tarragona l’estiu de 2013.

Treballant a l’Ajuntament de Tarragona des de 2006, a partir de 2008 va formar part de l’equip que va treballar per promoure la candidatura de Tarragona com a Capital Europea de la Cultura (2016) —que no va reeixir—, i també en la coordinació dels Amics de la Cultura. Després de la capitalitat cultural, el mateix equip esdevé l’iniciador i motor de la Casa de les Lletres (2014), dirigida per Joan Cavallé, on es dedica de ple al món de les lletres, fins al final.

La seva passió literària, com a creadora, més enllà de la gestió cultural, la porta a inscriure’s als tallers de narrativa de l’Escola de Lletres de Tarragona el 2015 i durant tres cursos desenvolupa la seva producció narrativa. Els quatre anys següents es passa al Taller de Poesia i fructifica la seva vessant poètica, escrivint i participant en múltiples recitals amb els companys de taller. Aquest llibre només és una petita part de la seva producció lírica, centrat en el darrer període de la seva vida, el de la malaltia que ens l’ha pres massa aviat.

27/07/2023

Alguna vegada has vist un rostre estrany quan et mires al mirall? Saps d'una creu a la carretera amb el teu nom? Et fa por pujar a l'ascensor? Creus que en els llibres, en els diaris o en les coses que et passen, hi ha un missatge ocult, una insinuació amoïnadora?
Aquests contes breus refereixen les circumstàncies de la vida quotidiana, la casa, la família, la feina, els amics i els coneguts, els moments i els llocs, des d'una perspectiva diferent, fantàstica i inquietant. Vint-i-set relats amarats de ressenyes, d'humor i circumloqui.
Has estat mai a una habitació d'hospital que, en realitat, és una Estació de Trànsit Interplanetària? Què en saps de l'home que sopa sol a la taula del costat? T'has trobat recentment amb un conegut, del que diuen els amics, que és mort? Creus que albirar dues arnes a la cuina de casa és l'inequívoca senyal d'una condemna?
Només cal que ens aturem un instant en la nostra quotidianitat. Només cal mirar. Per si de cas.

Robert Benaiges Cervera va néixer a Cambrils el 3 de setembre de 1958. És llicenciat en biologia per la UB i exerceix de professor de secundaria de ciencies.
Dins la col·lecció Dactil de poesia ha publicat el recull «Cronica del naufragi», i també ha participat en les obres col·lectives «Palabras frente al mar» i «Cambrils retrat amb paraules».
Les dues darreres obres: «Els contes mesopotamics» i el recull de poemes «Palimpsest».

27/07/2023

Aquest llibre és fruit d'un moment de maduresa en els estudis de gènere a l'antiga Roma, però també de la recerca epigràfica de Tàrraco, i probablement haurà de ser considerat entre les aportacions més destacades sobre la recerca de la dona romana a Hispània.

Teresa Buey Utrilla, nascuda a Sòria, és graduada en Història per la Universitat de Saragossa(2016) i té un màster en Arqueologia Clàssica impartit per la Universitat Rovira i Virgili, la Universitat Autònoma de Barcelona i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (2019). Forma part del grup de recerca Arqueometria i Produccions Artístiques (ArPA), de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, i des de l’any 2021 du a terme la tesi doctoral a la Universitat Rovira i Virgili amb un contracte predoctoral FI-AGAUR.

Una de les seves línies de recerca és l’estudi de la dona a l’antiga Roma amb perspectiva de gènere, especialment a través de l’epigrafia llatina, sobre la qual ha publicat diversos treballs: “Auto-representación femenina: donaciones a divinidades promovidas por mujeres en Tarraco” (Praxis epigráfica. Desarrollo en el tiempo y en el espacio, 2023) i “Soportes epigráficos y promoción social: mujeres libertas promotoras de monumentos honoríficos en Tarraco” (Espacio Tiempo y Forma I, 2020). Aquesta línia de recerca la va portar a elaborar el treball final de màster, que va guanyar el Premi Maria Helena Maseras 2020, guardó que atorga la URV als estudis de gènere.

27/07/2023

Tots els colors de l'aigua és la segona novel.la de la trilogia que A. Cort dedica al sexe de les paraules. El llibre explica la història d'un home que, buscant el fil conductor de la seva vida, s'adona que la seva història no és una, sinó moltes, que avancen a salts a través del temps, de manera semblant a com ho fa una pedra sobre l'aigua. L'obra ha estat precedida per El lladre d'ombres (Premi Vila de Lloseta) i ha comptat amb el suport de la Institució de les Lletres Catalanes en la línia de Beques per a la Creació Literària.

Aleix Cort és escriptor i alguna cosa més. Anys enrere va decidir agombolar el somni de Mar i Adria amb uns contes que ells mateixos l’ajudaven a construir abans de tancar els ulls. Després de moltes nits i de molts contes, va decidir compartir aquelles histories encantadores i els seus fills van accedir. La magia, pero, no hauria acabat de convertir-se en realitat —ni la realitat no hauria acabat de convertir-se en magia— si l’autor no hagués coincidit amb la il·lustradora Tonia R. Álvarez. Fruit del treball d’aquest particular equip són Set Cels plens de núvols iaventures, uns cels on els llits i els seus joves i valents tripulants segueixen les instruccions del llit més savi de tots per desfer tots els malsons possibles abans que surti el sol. El son dels nostres petits herois bé es val una aventura.

27/07/2023

Va néixer a Cambrils on va anar a l'escola, i va continuar els estudis a Riudoms i Cervera. Va cursar els estudis superiors de Cirurgia al Reial Col.legi de Cirurgia de l'Armada a Cadis. Mentrestant, a Barcelona es va fundar un nou Reial Col.legi de Cirurgia, al qual es va incorporar com a professor d'Anatomia, i també com a cirurgià de l'Hospital de la Santa Creu, on va gaudir d'un gran renom. El rei Carles III el va enviar a conèixer els hospitals més famosos d'Europa amb la idea de crear un nou col.legi a Madrid, un viatge que va durar quatre anys. Una tècnica d'operar les hèrnies el va fer famós a tot Europa. És un gran personatge de la Il.lustració espanyola, va saber conduir la medicina i la sanitat espanyoles de l'endarreriment en què es trobaven (edat mitjana) a la modernitat, amb una gran influència en l'organització i els continguts dels estudis de Medicina fins als nostres dies.

Pere Mestres i Ventura
Llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Saragossa, al 1970 acaba la tesi doctoral, iniciada a Sevilla, a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha estat professor d’Histologia a la UAB des de 1968. Al 1971 s’incorpora al Departament d’Anatomia de la Universitat Ruhr de Bochum (Alemanya), en el qual al 1978 l’habiliten en Anatomia. Al 1981 és nomenat catedràtic d’Anatomia a la Universitat de Saarland (Alemanya) i, al 1984, director de l’Institut d’Anatomia. Al 1992 és elegit vicepresident primer de la Universitat del Saarland, càrrec que exerceix fins al 1998. Al 1997 crea una unitat de microscòpia electrònica i, amb la Fundació Steinbeis (Stuttgart, Alemanya), funda un spin off, el Laboratori de Microscòpia Electrònica. Al 1999 és elegit president de la Societat Alemanya de Microscòpia Electrònica. Com a jubilat, ha continuat investigant uns anys fora d’Alemanya. Actualment viu retirat a Cambrils (Tarragona) i es dedica a escriure sobre història local i de la ciència.

27/07/2023

Aquest llibre és un estudi cronològic i un relat històric de tot el cercle de vida de la Fàbrica de Tabacs de Tarragona, "La Tabacalera". En primer lloc, s'ha partit d'una anàlisi general de la història del tabac en l'àmbit global i de l'Estat espanyol, amb les fases respectives per les quals va passar fins que es va arribar al tabac, la implantació de les fàbriques i els interessos polítics, econòmics i fiscals relacionats amb l'estanc del tabac. Seguidament, la recerca s'ha centrat en la Fàbrica de Tabacs de Tarragona, se n'han avaluat els aspectes socials i la relació entre la fàbrica, la ciutat i la comarca, el procés de lluita per a la consecució de la concessió de la fàbrica, les obres de construcció, la problemàtica de la fàbrica durant la Guerra Civil, l'època de la postguerra i l'etapa àlgida i expansiva següent de la fàbrica entre les dècades dels cinquanta i vuitanta del segle xx. S'han analitzat detalladament els aspectes econòmics, socials i de lleure dels treballadors i treballadores de la fàbrica i els aspectes de desigualtats cap a les treballadores de la fàbrica durant el franquisme, i les respostes col.lectives. Posteriorment, s'ha investigat l'etapa més negativa de l'empresa a partir dels noranta, quan la van privatitzar, i hi va haver les diverses reestructuracions, els conflictes, les lluites col.lectives i el sindicalisme a la fàbrica i, finalment, la fase de tancament de la fàbrica. La Tabacalera, no només va ser un emblema industrial per a la ciutat i la comarca, també va ser l'espai de treball, d'oci i de lluita per a moltes persones de la ciutat i de la comarca. És un apropament a la història de la fàbrica.

Ramon Gabriel Robles (Tarragona, 1957). És graduat en Història per la Universitat Rovira i Virgili (URV) i Màster Interuniversitari en Anàlisi Històrica del Món Actual per la Universitat de Huelva, la Universitat de Cadis, la Universitat Internacional d’Andalusia, la Universitat de Jaén, la Universitat Pablo de Olavide i la Universitat d’Almeria. Amb una formació empresarial i informàtica, compta amb una llarga trajectòria professional al món empresarial en l’àmbit de l’organització i els sistemes d’informació en llocs de direcció d’empreses nacionals i multinacionals importants al sector de la indústria del gran consum, la sanitat i la consultoria. Actualment, prepara una tesi doctoral a la Universitat Rovira i Virgili (URV).

Sara Masalias Palou (Tarragona, 1994). És graduada en Història per la Universitat Rovira i Virgili i ha cursat el Màster Universitari en Formació de Professorat (URV) i el Màster Interuniversitari de Dones, Gènere i Ciutadania. Ha estat comissària de l’exposició ‘Dones en lluita. Conflictes laborals a la indústria tèxtil de Tarragona (1961-1980)’ (2021). Actualment, prepara una tesi doctoral sobre la conflictivitat laboral femenina a Tarragona (1970-1986), dins el programa de Doctorat d’Estudis Humanístics (URV).

Arola Editors, S. L.

29/08/2024

04/06/2024

04/06/2024

04/06/2024

04/06/2024

04/06/2024

04/06/2024

04/06/2024

04/06/2024

04/06/2024

03/08/2023

27/07/2023

27/07/2023

27/07/2023

27/07/2023

27/07/2023

27/07/2023

Dirección

Página web

Notificaciones

Contato La Empresa

Atajos

Compartir

Categoría