10/02/2021
Com ens agrada recuperar el vídeo que vam fer per Xevi Bayona Camó per Lluèrnia
“HABITARE” O LLAR SENSE CASA
Habitare, del llatí “ocupar un lloc”, viure en ell.
L’arquitectura és capaç de suscitar cases simplement limitant espais, conformant els seus límits amb innombrables recursos i matisos. No obstant, una casa no té perquè ser una llar. Una llar és un habitatge més la addició de la humanització formal que provoca el sol fet de viure, de l’agregació dels objectes i mobles que guarden les persones que habiten en ella, de les seves pertinences, de la seva ànima. És l’habitant que, antropològicament vinculat al fet del foc i de la família que al seu voltant hi fa vida, s’encarrega de crear una llar.
En un solar a on varies llars habitaven una casa hi apareix un solar buit amb una estructura que, penosament com un jou, subjecta la casa veïna. Una estructura que ja no és una casa i que recorda formalment, amb línies metàl·liques, que tal vegada allà hi havia hagut ànima, hi havia hagut vida.
Moblar el buit urbà amb aquells objectes que fidel i silenciosament escorten la vida d'un home, d'una família, de diverses generacions, reposar l’ànima de les antigues llars, sense els límits i suports físics de la casa i sense els seus habitants. L’home passa i el moble roman: roman per recordar, per testimoniar, per evocar a qui ja no hi és, de vegades per desvetllar alguns secrets.
Canyera Coworking Eduard Miguel Olot Ciutat