The Kombi Shakers som nosaltres, l’Andreu, la Sira i la Kombi. A finals del 2016 ens vam adonar que, a part de com a parella, també funcionem molt bé treballant junts. I així, amb amor, amb molta il·lusió i unint les nostres capacitats i habilitats, vam decidir dur a terme aquest projecte entre els dos. The Kombi Shakers és molt més que una VW T2 Kombi convertida a drink&dj-truck, és el nostre somni comú, una forma de viure i ser feliços que ens agradaria compartir amb molta altra gent.
Comencem des del principi, però, explicant la història de la protagonista principal del projecte, la Kombi, que porta molts anys de camí amb l'Andreu. La història s'inicia l’any 1990. Ell mateix us l'explica, a continuació.
Els primers 20 anys de la furgo, aproximadament, em són desconeguts… Apareix, al voltant de l’any 1990, estimbada en un petit barranc a prop de la costa de Galícia. Un jove gallec, surfista professional, va aconseguir rescatar-la amb una grua i va dur-la al taller del seu pare, especialitzat en reformes d’interiors de vaixells de tota mena. Allà comença la primera etapa -de la qual tenim constància- de la seva vida, amb una restauració completa de la xapa i la pintura exteriors, i la instal·lació d’uns mobles fets a mida: llit, cuina, aixeta, armaris… etc. També s’inicia el muntatge d’un petit sostre elevat, de tipus "bolet", i de dues finestres d'un antic veler. Així es com la furgoneta comença la seva vida, fent de casa mòbil del jove surfista gallec que competia per tota la península i sud de França.
Amb el temps, després d'abandonar la competició, el noi gallec li diu adéu a la furgo, que va a parar a mans d’un jove català de Corró d’Amunt (Vallés Oriental). Ell la manté amb tota la instal·lació interior tal com li arriba, i és la seva companya per a fer la temporada d’hivern al Pirineu i la temporada d’estiu de surf a la costa. És aquí on la botiga especialitzada en esports de lliscament La General Surfera (Barcelona) decideix patrocinar al jove i instal·len enormes adhesius al vehicle per tal de promocionar la botiga. Així passa a ser La General Surfera sobre rodes, amb un look retro que li esqueia de meravella.
La tercera etapa de la furgoneta comença l’any 2000 quan el jove català marxa a treballar als Alps. La furgo, com a conseqüència de l’exposició a l’aire salat de mar i a la potassa de les carreteres de muntanya, està molt castigada. Decideix vendre-la ja que no es veu capaç de pujar amb aquella andròmina fins a França. I és en aquest moment quan la conec. Va ser un moment emocionant, als meus 20 anys, jove i ple de somnis i projectes. Sense paraules, només mirant-la, la furgo em parlava de carreteres interminables, de llocs desconeguts, de camins a la costa i amagatalls de muntanya,… Sí, definitivament, ens havíem trobat. Sense dubtar, vaig pagar els 300€ que em demanava el surfer (just l’any en que apareix la moneda europea) i la porto directament a un taller de planxisteria de la localitat de Cardedeu (Planxisteria Montseny). En Josep, el propietari, em diu només veure-la que és impossible restaurar-la ja que els danys a la xapa i a l’estructura són irreparables. Després de molt insistir-hi, aconsegueixo deixar la furgo al taller i li comento que puc ajudar-lo amb tot el que sigui relacionat amb el ferro (estructura, baixos etc.) ja que en aquell temps treballava a Tallers Cruixent, el negoci familiar - que segueix funcionant en l'actualitat.
Finalment, després de 2 anys interminables, finalitza un procés de renovació completa i exhaustiva del vehicle i aconsegueixo, per fi, fer realitat el meu somni. Sempre recordaré el dia que en Josep em va trucar: "La nena ja està apunt…!". Vaig anar disparat a buscar-la i la vaig trobar davant la porta del taller: completament nova, gairebé lluent, va ser com transportar-me per uns moments a l'any 1970.
La furgo, batejada com a Nautibus (per la seva semblança a un vaixell) torna a córrer pels carrers de Catalunya i em serveix com a casa durant els meus primers cinc estius treballant al Xiringuito X. Tot això, obviant els avisos d’en Josep, que m'aconsellava que no l’acostés gaire a la platja ja que la sal i els vents humits de la badia de Roses desembocarien en una corrosió i oxidació de la xapa, accelerant-ne el procés natural. La furgoneta, adaptada encara com a vehicle-habitatge, em serveix per descobrir l’Empordà i tots els seus racons màgics. Durant aquests anys realitzo també viatges més llargs, a llocs com Marsella, Sardenya, Madrid, Vall d’Aran, Formentera... I tot sense cap tipus de problema mecànic.
Un bonic dia de primavera rebo una trucada d'una productora d’anuncis que descobreix la Nautibus a la web dels Amics de Volkswagen de Catalunya (del que sóc soci des de l’any 2003), i que em comenta que té interès en fer sortir la furgoneta a un anunci de la marca Danone per tal de promocionar-ne un nou producte, anomenat Frusion. I així, la furgoneta apareix per primera vegada a televisió, dins d’aquesta campanya publicitària que dura tot l´estiu.
Després de tots aquests anys de batalla començo a reduir-ne l’ús, passant de ser el cotxe de cada dia al cotxe dels caps de setmana. Durant una temporada segueix així, fins que començo a tenir problemes amb la instal·lació interior per passar la ITV, moment en que decideixo aparcar-la durant un temps, mai pensant en separar-me d'ella sinó, més aviat, esperant el moment per tornar a viatjar junts.
És l’any 2015 quan de la mà de Bi**os Van (Santa Coloma de Farnés) començo a engrescar-me en un nou projecte que transformarà la furgoneta, atorgant-li una nova vida tot i fent un canvi radical: decideixo convertir-la en una cocktailtruck, especialitzada en cocteleria, i amb possibilitat també de fer-la servir com a cabina de dj per a esdeveniments de tot tipus on sigui necessària una bona ambientació musical; festes, mercats, fires, etc.
Amb tot, però, jo ja tenia la meva feina al Xiringuito X. La restauració i transformació de la furgoneta a cocktailtruck era un projecte que corria en segon terme, sense pressa, quelcom que imaginava per a un futur. Això canvia quan a finals del 2016 conec la Sira, la meva parella, i se’ns obren nous camins i somnis junts. Dur aquest projecte amb ella i fer-lo nostre m’il·lusiona, i com que a ella també, ens hi posem de caps. I ja es sap… dues ments treballen millor que una de sola. El projecte agafa forma, és defineix i nosaltres dos encetem una nova etapa junts.
La Kombi va venir a la meva vida com ho fan els bons amics, un bon dia qualsevol, sense avisar i, tal com passa amb els amics, ara tenim una bonica història en comú, plena de records i anècdotes. A més, tinc la sort de viure-la i compartir-la amb la millor persona amb qui podria fer-ho.
No la veieu només com un vehicle, no; al seu interior hi ha una bona part de l'amor de tota la gent que l’ha cuidat, l'ha transformat i ha fet possible que nosaltres estiguem vivint un somni. Esperem que allà on la trobis t’arribi una part d’aquest amor, i gaudeixis tant d’ella com ho fem nosaltres.
- Andreu.
