12/12/2016
Vine, tu que ets el darrer que reconec,
dolor inguarible en aquesta teranyina corporal:
així com jo cremava en espeit, fixa't, ara cremo
en tu, la llenya es resisteix fa temps
a acceptar la flama que tu aties,
però ara jo t'alimento i cremo en tu.
En el teu furor la meva benignitat terrena es convirteix
en un furor infernal que no és d'aquí.
Del tot pur, del tot lliure de plans de futur,
he pujat a aquesta embrollada foguera de dolor,
segur de no aconseguir res de venidor per a aquest cor
dins el qual les reserves han emmudit.
Sóc jo encara qui crema incognoscible?
No arrosego records dins les flames.
Oh, vida, vida: allà fora.
I jo entre les flames. Ningú em coneix.
(Últim poema de Rilke, escrit en el seu diari a mitjan desembre de 1926).]
'Rainer & Lou. Cartes seleccionades (1897-1926) Volum II'
Biblioteca Límits: http://bit.ly/2hELI5l